PLAÇA MAJOR
Obstacles
Un altre problema desolador és que les crisis del capitalisme no són cap senyal de canvi
Els “indignats” aspiren a canviar el món i això és positiu. Però, per no augmentar encara més el desànim, també cal adonar-se que hi ha obstacles difícils. El primer és la premissa que la conscienciació farà que la gent actuï. Però avui dia la consciència no provoca l'acció: tothom sap que els productes es fabriquen al tercer món en condicions deplorables i no per això deixem de comprar-los; tothom sap que els diners són malèfics, però ningú no els rebutja. O, de fet, el rebuig dels diners i de les mercaderies encara s'ha convertit en un privilegi en la nostra economia del coneixement. I és que com més es parla de valors no materials (la creativitat, la solidaritat, la realització personal, l'ètica), més èxit econòmic s'obté. L'anomenada via del decreixement és una fórmula d'enriquiment assegurat.
Un altre obstacle és que les paraules que abans servien per articular els canvis ara ja són buides. Per exemple: democràcia real (com si pogués existir una política sense representació partidista), resistència (com si fos possible identificar els “poders fàctics” del sistema), el poble unit (com si fóssim el 1936) o indignació (com si no hi estiguéssim sempre, d'indignats).
Un altre problema desolador és que les crisis del capitalisme no són cap senyal de canvi, sinó al contrari: són el moment en què el sistema, que es reprodueix gràcies a la destrucció de les estructures presents, es reforça més que mai. Com més crisi hi hagi, més formes noves de creació de riquesa sorgiran. El cas extrem d'aquesta lògica són les guerres i les catàstrofes, ja que els territoris que pateixen destrucció i mortaldats
són potencialment els mercats que generaran més inversions en el
futur.
Finalment, topem amb el problema dels mitjans de comunicació. Ja se sap que quan les coses tenen ressò mediàtic és senyal que han esdevingut perfectament assumibles. Com es poden distingir les manifestacions dels “indignats” de la performance televisiva o de l'exaltació de la tecnologia de l'Iphone-texting-Twitter-Facebook-Youtube?
Però s'ha acabat criticar. El dolor de molta gent és real, i això només són apunts per entrellaçar l'esperança amb la possibilitat del fracàs.
