Opinió

La contraportada

Iniciativa pel patrimoni ebrenc

Onze entitats de les Terres de l'Ebre han constituït una comissió cívica pel patrimoni, aliena a la comissió del Departament de Cultura de la Generalitat

Un total d'onze centres d'estudi i entitats culturals de les comarques del Baix Ebre, Montsià, Terra Alta i Ribera d'Ebre, sota el paraigua de la Fundació Ramon Muntaner, han constituït la Comissió Cívica del Patrimoni de les Terres de l'Ebre. Un òrgan integrat per 14 estudiosos, experts en els àmbits de la història, l'arquitectura, l'antropologia, la museística i altres disciplines dirigiran l'entitat, que es manifesta al marge de qualsevol organisme oficial o governamental i que no tindrà cap vinculació amb la Comissió del Patrimoni de les Terres de l'Ebre depenent dels serveis territorials a Tortosa del Departament de Cultura de la Generalitat. La nova entitat es proposa vetllar i debatre des de l'àmbit de la societat civil sobre totes aquelles qüestions que afecten el patrimoni i no necessàriament els conjunts reconeguts oficialment com a monuments, tasca aquesta responsabilitat de la comissió governativa. A tall d'exemple, com a primeres iniciatives, es proposa fer un inventari de les masades rurals, de les plaques i senyals relatives al nivell de la riuades de l'Ebre esteses per tota la vall, de l'arquitectura en pedra seca, o de les restes de la navegació fluvial.

La creació de la Comissió Cívica és una mostra evident de voluntat de la gent de les Terres de l'Ebre per incidir directament en la resolució dels temes que els interessen al marge d'unes institucions oficials que no sempre són mereixedores de la confiança dels ciutadans. Una primera lectura que pot fer-se se situa en el context general de la societat civil del país, que, deixant de banda administracions, partits polítics i centres de poder establerts, vol avançar cap una democràcia real més participativa. Hi ha també una segona lectura en clau territorial; el fet que les comarques ebrenques continuen el procés endegat fa ja trenta anys d'anar constituint ens propis per treballar plegats en una unitat d'interessos i d'objectius: la regió ebrenca que no acaba de ser reconeguda oficialment.

Però en aquest cas, la Comissió Cívica del Patrimoni també es proposa mantenir un marc de relació amb altres entitats i iniciatives sorgides del conjunt del que forma el territori del bisbat de Tortosa (quatre comarques del Principat i dos del País Valencià) com ho demostra el propòsit de fer públic el seu primer informe de gestió en el marc de la reunió periòdica que el col·lectiu d'institucions de la diòcesi (entès sempre des de la seva percepció sociològica i no pas religiosa) celebrarà el mes de novembre a Jesús. Aquest és un objectiu veritablement revolucionari que suposa trencar uns límits constrenyedors, imposats pels poders centrals de Barcelona i València, i recuperar, malgrat sigui per ara solament en l'àmbit cultural, una realitat territorial, expressada també en l'antropologia, els costums i un dialecte compartit. La constitució, ara fa tres anys, de l'anomenada Taula del Sènia n'és un altre exemple en aquesta direcció; municipis de les Terres de l'Ebre, del Baix Maestrat, dels Ports i del Matarranya varen decidir endegar iniciatives pròpies de desenvolupament comunitari en una acció a mig camí entre la iniciativa cívica i la implicació dels poders locals.

En qualsevol cas, per acabar, fóra convenient que la comissió oficial del Patrimoni, integrada per funcionaris instal·lats, més enllà de la seva rutina burocràtica, tingués plena disposició per escoltar les iniciatives i suggeriments que puguin sorgir de la nova Comissió Cívica, composta per generosos voluntaris altruistes, que, en definitiva, representa els ulls, les orelles i els sentiments de la ciutadania.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.