Opinió

‘Terremoto' Javi Rodríguez

Ens han faltat al respecte com a jugadors, com a club i com a catalans, declarava Javi Rodríguez, capità de l'equip de futbol sala del FC Barcelona, després del quart partit del play-off pel títol de lliga a la pista de Caja Segovia. Una pluja d'insults, cargols i encenedors contra la banqueta visitant va encendre els ànims del Terremoto. La venjança catalana només va trigar una setmana a triomfar. Embolcallat amb la senyera més gran que va trobar aixecava el títol de campions. Enrere quedava el currículum del jugador més llorejat, que va començar els seus passos jugant pels solars de la terra roja, després a les files d'Indústries García, el club de Santa Coloma, bressol del futbol sala, quan aquest esport deixava de ser una pràctica ociosa de torners panxuts i fresadors per professionalitzar-se definitivament. Uns anys a Playas de Castellón, la selecció i, finalment, a liderar l'ambiciós projecte de Can Barça. Terremoto Rodríguez és un futbolista amb l'ADN colomenc, visceral, provocador, genial i amb el punt de desvergonyiment necessari per ser guanyador. Aquesta és la manera de funcionar dels patriotes metropolitans. Felicitats, Rodri, per haver capitanejat el setzè títol blaugrana d'aquesta temporada i haver convertit el futbol sala en l'esport de moda. Seria fantàstic que fossis el nou pregoner de les festes del teu poble i ens continuessis donant dies de glòria.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.