Opinió

Veus Paral·leles d'enguany

Ja s'ha convertit en un ritual que l'equip dirigit per Albert Mestres s'instal·li un dia de juliol en un teatre o en una plaça de Tarragona –i després Vilafranca del Penedès, Barcelona, Badalona, Mallorca, València... La disposició escènica –un rectangle de cadires que delimita l'espai escènic i uns focus alts i prims que assenyalen els poetes– identifica un espectacle que va eixamplant la difusió: si fa quatre anys saltava a Mallorca, ara arriba a València. La filosofia de Veus Paral·leles és el diàleg poètic, el contacte entre llengües i cultures. Quatre poetes catalans i quatre d'una altra llengua llegeixen el seus textos. Als Països Catalans, és l'actriu Mireia Chalamanc qui llegeix els textos traduïts que prèviament han recitat els autors en la llengua original; en la visita que s'acostuma a tornar al país dels poetes convidats, un altre actor o actriu fa el mateix amb els textos dels poetes catalans. Si l'any passat van venir occitans i en edicions anteriors italians, amazics i bascos, entre d'altres, enguany ha arribat el torn dels romanesos: dos homes i dues dones que escriuen poesia d'avui en la llengua romànica geogràficament més allunyada de nosaltres però que podem sentir sovint als nostres carrers. Dels Carpats a la serra d'Alcoi, diu el lema de l'espectacle d'enguany, que l'any que ve potser estaria bé que es traslladés a un indret amb menys sorolls.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.