Els turistes

Més enllà d'incidents com els de Lloret de Mar, que sembla que són resultat d'una regulació deficient que s'ha de solucionar, els turistes, entre la població autòctona, sempre han tingut una injusta mala premsa. En els últims anys, a Barcelona, fins i tot s'han utilitzat com a argument electoral i s'ha tractat l'assumpte amb un desenfocament similar al que s'utilitza per al cas de Lloret. Hem de distingir entre turisme i ordre públic. Turistes i autòctons consumeixen alcohol; els uns i els altres el compren a qui el ven més barat, sense parar gaire esment en si el venedor paga impostos o no; borratxos, turistes i autòctons poden fer tota mena de bestieses, i serens, també, els uns i els altres. Però fins i tot quan es comporten civilitzadament i consumeixen en establiments regulats, sovint tenen mala premsa, els turistes. En ciutat petites on en passen tres o quatre cada deu minuts es parla d'“invasió”, i es diu que “no es pot anar pel carrer”. Resulta molt injust, perquè molt sovint aquestes persones utilitzen la ciutat de la manera més positiva possible: visiten els museus que els autòctons no visiten, valoren monuments de què ningú més no fa cas... que és el que, en el millor dels casos, fem nosaltres quan tenim la sort d'exercir de turistes. Amb freqüència, el turisme té la virtut de despertar les nostres millors qualitats, adormides en la vida quotidiana.