Una festa amb ànima

Demà començarà la festa major de Santa Coloma de Gramenet, l'esdeveniment popular més important de l'any i un dels senyals d'identitat d'aquesta ciutat. D'origen rural, amb la festa s'acomiadava els estiuejants que havien vingut fins aquest llogarret dels afores de Barcelona per prendre les aigües i atipar-se de bones patates i maduixes. Però aquest és un tret antropològic que no té res a veure amb la festa major actual, que podem dir que neix el 1976, tres anys abans de l'arribada dels primers ajuntaments democràtics, quan Santa Coloma era governada per una gestora municipal integrada per representants de diverses entitats i associacions de veïns que van saber arrencar al darrer alcalde franquista, Blas Muñoz, els deu milions de pessetes que la hisenda local tenia destinats als campaments i activitats del Frente de Juventudes (facció juvenil de Falange). A diferència d'altres poblacions veïnes, Santa Coloma va ser la primera que es va llançar al carrer per celebrar l'arribada de la democràcia amb una festa major emblemàtica, avantguardista, potent i descentralitzada, que encara avui manté aquell model original. L'oportunitat de les dates i el fet que els colomencs siguin gent oberta i desinhibida ha provocat també que la festa major irradiï sobre els barris de Montcada, Badalona, Sant Adrià, Nou Barris i Sant Andreu, que senten aquesta diada com a pròpia.