Sí, hi era

Contra la retòrica grandiloqüent, la lítote minorativa. Contra la inflor conceptual, l'enfocament minimalista.

Per exemple: enfront de tanta bestiesa sobre què cal entendre per felicitat, res de millor que la definició epicúria, que l'equipara simplement amb l'absència de dolor. O que les benaurances cristianes (Mt 5, 11).

Si aquella, però, peca de ser-ho massa en negatiu, i aquesta ho fa de transcendentalisme teològic, sempre hi ha la possibilitat d'una reformulació en clau més actual.

Feliç, avui, fóra qui no es troba mai constret a haver de fer un currículum. Tothom, doncs, qui per viure (o més aviat sobreviure) no ha de vendre's conreant, sovint ben a desgrat, aquest nou gènere, falsament autobiogràfic, de l'anomenat curriculum vitae, propens com cap altre a la fatuïtat i a la impostura, a la més desbocada ficció: que si un ha fet això o allò, que si ha assistit a tal o tal altra activitat, que si ha excel·lit en aquell o altre àmbit.

Ningú més allunyat llavors de la beatitud pròpia del pobre d'esperit (en el sentit evangèlic del terme) que qui s'avé al joc i s'exalça, convençut que el mèrit autoatribuït gaudirà d'aclamació general.

Tal com ha estat el cas d'un funcionari (millor silenciar-ne el nom per no gratificar-lo en el seu complex d'Heròstrat) que ha fet constar com a fet valuós en la seva brillant trajectòria professional haver estat present en l'execució de Puig Antich (veg. aquest diari, de dimecres, p. 2, i de divendres, p. 24, proppassats).

Esborrona imaginar-se'l amb la cara d'aquell policia que, a la pel·lícula de Manuel Huerga, explica amb tot detall a la germana del condemnat la mort dels ajusticiats a garrot.

Però esborrona encara més la condecoració amb què el govern del PP a Melilla ha distingit el tal quídam.

¿Una premonició de com el pròxim 20-N, salvat el lapse de l'endemig, es reprendrà el cicle anterior al 20-N-1975?