Corredor mediterrani

Abans-d'ahir, els alcaldes de les capitals de província per on hauria de passar el corredor mediterrani –això de les províncies és intocable– es van aplegar a Castelló per fer una demostració de força. La força relativa que poden tenir els ajuntaments, en un tema com aquest, però ja està bé. Molt em temo, però, que la crisi farà que surtin els arguments habituals: que això és una obra faraònica, que no pot ser, que no hi ha prou diners, que cal acabar les coses començades... i ens quedarem amb un pam de nas, com sempre. I quan sembli que alguna cosa és possible, perquè la crisi hagi passat –veurem com quedarem, això sí–, tornarem a estar com ara, discutint si s'ha de fer el corredor o si ha de fer un tomb per Madrid, que ja se sap que és el melic del món i tot passa per allí.

Caldria tenir clar que podem separar la decisió de l'execució. La planificació pot ser feta ara mateix, amb un cost baix, i avançar feina per quan hi hagi recursos, o per quan es vulgui que n'hi hagi. Les rondes de Barcelona, acabades el 1992, es van preveure i dibuixar el 1966, i el mateix AVE ja va tenir un pla especial de reserva de terrenys força anys abans, que va facilitar les coses. És clar que cadascú té les seves prioritats: Fomento ha aprovat l'estació de l'AVE de Medina del Campo –22.000 habitants– amb un pressupost de 12 milions d'euros. Potser és en el camí cap a Quintanilla de Onésimo...