Opinió

Ull de peix

‘Horribilis'

Espera't que algú amb poder digui ja n'estic tip, d'eixos catalans, que la ballarem grossa

Encara no m'he refet de l'ensurt que em va provocar el futbolista Cristiano Ronaldo, en afirmar allò que és guapo, ric i que juga molt bé a futbol, motiu pel qual tothom li té enveja. Jo, no, ho sento. Aquesta mena de declaracions són la base d'acudits i tothom ha rigut de valent, però a mi aquestes coses em fan por. Sempre penso: i si una persona que diu aquestes coses arriba a tenir poder, què passaria amb nosaltres?

Un ensurt majúscul, a més, ha estat el del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya volent ensorrar tot un sistema educatiu per la denúncia de tres persones. Espera't que algú amb poder digui ja n'estic tip, d'eixos catalans, que la ballarem grossa. Fa trenta anys que diem les mateixes coses, que sortim al carrer per les mateixes coses i que hem de donar explicacions per parlar la nostra llengua. No n'esteu farts i ben farts, de tot plegat?

El tercer ensurt procedeix del País Valencià. Hi ha una associació que es diu Asociación por la Libertad Lingüística. No cal que us digui que la pobra i rebregada paraula llibertat és usada sempre per defensar el castellà, i el terme opressió va acompanyant l'ús del català, una dicotomia que Freud fa dècades que va resoldre. Doncs aquests amants de la llibertat ofereixen, gratuïtament i amb entusiasme, assessorament de tota mena a les famílies que vulguin que els seus fills estiguin exempts del valencià. Imagineu per un moment una associació que defensés el català, el de València, el de Perpinyà o el de Figueres –que tot és la mateixa llengua–, oferís aquests serveis a qui volgués escapolir-se d'estudiar castellà. La ira dels fiscals generals, del govern en pes, de l'arrogant Elena Salgado i de la vibrant Soraya Sáez, sense oblidar la intocable Esperanza Aguirre o la potent Rita Barberà, per posar només uns exemples, cauria sobre aquesta hipotètica associació amb una contundència que riu-te'n d'allò que diuen que passaria si els xinesos, tots alhora, fessin un cop de peu a terra.

Per acabar-ho d'adobar, encara em ressonen a les orelles les paraules del papa, a Madrid, envoltat de milers de kumbaiàs a punt de fer un foc de camp: hem de perseguir el relativisme, va dir. Em vaig horroritzar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.