Filantrops, uniu-vos

Trobat a internet: “M'acuso de tenir feina (de moment). Un dels meus delictes és contribuir mensualment amb el meu IRPF a la borsa de la Seguretat Social (pensant en les jubilacions dels que podrien ser els meus pares). Sóc responsable de pagar religiosament a Hisenda (l'espanyola). Fins ara he contribuït amb els meus impostos a l'ensenyament públic, a la sanitat universal, a les despeses militars (l'OTAN de Rota inclosa). També he pagat per un Senat que representa que ens representa (excusable, luxes de nous rics). Amb la paga de Nadal faig pessebres senzills (una tradició a perpetuar). En sóc responsable, d'haver estirat més el braç que la màniga (ja vaig per l'XXXL). La meva falta ha estat i és creure que un altre món és possible (cosa que sembla improbable). Sempre he estat al dia en el pagament dels tributs municipals i he aplaudit i apostat per les millores fetes al meu barri (malgrat els regidors d'urbanisme de torn). Sóc un malpensat, mai no he somiat que veuríem el viaducte del tren al seu pas per la ciutat de Girona soterrat (tinc coartada: en el fons, Jordi de Juan ja ho veia). També m'acuso d'haver apostat per un estat del benestar a la mediterrània (herència per als nostres fills i com a reconeixement als nostres avis). Sóc coresponsable del boom de la boombolla immobiliària; quan els bancs i les caixes (ca, què?) anaven superbé i ens inundaven de paelles les nostres cuines noves de trinca (ara falten ous per a tanta bateria). Sóc dels que aplaudeixen el govern central per l'encert de retirar a última hora la cotització en borsa de la Sociedad Estatal de Loterías y Apuestas del Estado (estava cantat que no podia ser, que l'hecatombe hauria estat grossa: dos jocs iguals, allà mateix, es repel·leixen). Amb nocturnitat i traïdoria miro Intereconomia i Veo7, i en ocasions Punto Pelota (és el que té la llibertat d'expressió). He tractat de fer la rosca a les agències de qualificació internacionals i sempre he tingut un somriure per als seus gestors (el bon dia i bon vent sempre ha estat sonor). No tinc defensa. Espero els Mossos sense advocat (total, per què?, els d'ofici, ni cobren) assegut al tamboret del moble bar del meu saló, prenent una canya, llegeixo les darreres notícies en el teletext del plasma que tinc per televisor i a l'Ipod rapegen Delafé y las Flores Azules Río por no llorar.” Déu n'hi do la xarxa.