Carbasses

Fa un parell de dies, avançant-se a la nit de Tots Sants, vaig veure passar per un dels carrers on habito una desfilada de bruixes, esquelets, fantasmes i tallacaps que, és clar, em va fer pensar en les festes de Halloween que he vist en tantes pel·lícules nord-americanes i que també s'associen a les carbasses foradades que simulen una cara. Però a la vegada vaig recordar que un meu amic saltenc, uns anys més gran que jo, em va explicar que, de nen, també havia vist per Tots Sants carbasses foradades amb espelmes a dins. I que el meu pare, manxec, s'espantava de petit amb les carbasses desdentegades. Jo, sincerament, no recordo les carbasses per Tots Sants, una diada que, des que era nena, relaciono amb les castanyes, els moniatos i els panellets. Però també amb els morts, certament, i amb la visita al cementiri, tot i que és més propi fer-la a l'endemà, el Dia de Difunts. I és així que, encara que no estiguessin dins de carbasses i tampoc diria que dins de càntirs, recordo que hi havia espelmes enceses a casa. En tot cas, reciclant el cristianisme rituals funeraris de llarga tradició, són diades originades en la voluntat de recordar els avantpassats morts i també en la idea que aquests poden tornar. Què representen les flames de les espelmes? Els mateixos esperits? O la llum i l'escalfor amb què se'ls vol acollir? Tradicionalment, davant de les espelmes s'hi posava menjar per als esperits. Què en perdura? Amb una barreja de lament i perplexitat es diu que els adolescents han importat el Halloween, que, per cert, els irlandesos van introduir als EUA al segle XIX. Potser ens hauríem de preguntar per què no s'ha transmès una tradició pròpia. Acostumem a dir que en la societat occidental tendim a amagar la mort. Però bé sabem que els morts són presents entre nosaltres.