Dimissions

Deu dels onze membres del Conca han presentat la seva dimissió en considerar que l'aplicació de l'anomenada “llei òmnibus” buidarà de contingut la institució. Només es manté en el càrrec de vicepresidenta la historiadora de l'art Pilar Parcerisas, que ha declarat que la decisió és precipitada. No voldria precipitar-me, però deu ser per alguna cosa que deu dels seus onze membres veuen clarament que les funcions del Conca estan condemnades a una retallada que comportarà retornar tot el poder de les polítiques culturals i de la concessió de tots els ajuts als responsables polítics de la conselleria de Cultura. Hi ha qui argumenta que si s'han escollit uns polítics és perquè decideixin. No hauria de ser perquè prenguin les decisions que siguin més convenients per al millor funcionament de la cosa pública? I que una bona decisió és delegar certes decisions a persones competents en tal o qual matèria? Pel que fa a la cultura, amb la creació del Conca, el Parlament de Catalunya havia arribat a una maduresa democràtica per la qual evitava el dirigisme cultural partidista, es proposava donar suport a la creativitat atenent a criteris artístics i culturals no sotmesos als industrials, i volia garantir la continuïtat de certes polítiques culturals. Deu dels onze membres del Conca pronostiquen involució respecte d'aquests propòsits. I no semblaria que la decisió sigui precipitada perquè fa mesos que mostren el desacord amb el projecte de llei. El conseller Mascarell lamenta que els dimissionaris no hagin esperat el debat al Parlament. Però ells creuen que tot està dat i beneït després de conversar amb representants del govern i dels partits: la llei prosperarà i matarà el Conca. Una altra oportunitat perduda? Alguna feina feta pel Conca fa pensar que sí. I es podia anar afinant la tasca per demostrar-ne el sentit.