Catalunya està desorientada davant la crisi?

Lamentablement, penso que la societat catalana es troba en aquesta situació preocupant pels diferents elements que es poden enumerar: a) El desencís de la societat i dels seus membres, especialment els joves, i no únicament aquests; originat per múltiples factors polítics, econòmics, socials, culturals, educatius, comunicatius... b) El fenomen angoixant de l'atur, que mai no havia tingut aquest relleu. Sembla que siguem impotents per lluitar contra ell quan és una xacra molt perjudicial per als ciutadans i per als treballadors de tot tipus. Jo hi afegiria aquí la incompetència o la ineptitud o l'egoisme dels empresaris, responsables directes i immediats de la crisi que patim.

Les properes eleccions ens poden oferir una perspectiva molt inquietant per al nostre futur democràtic, i també el de Catalunya si el PP guanya per majoria absoluta. Sorprèn comprovar que usualment es fa aquesta afirmació sense expressar la corresponent inquietud i preocupació, car si un país com el nostre, amb una cultura política democràtica feble, està dominat per una dreta que pot tenir una tendència reaccionària, no és precisament un motiu d'especial tranquil·litat.

La nostra societat mostra un evident distanciament de com s'ha d'enfocar aquesta situació. Lamento haver de dir que els mitjans de comunicació, principalment els privats, però també els públics, hi tenen la seva part de responsabilitat. Cal preguntar-se quina és per a ells la seva funció indeclinable de servei públic? I de defensa de la nostra identitat?

Aquest diari va publicar el dia 10 un interessant article de l'amic Joan Vallvé sobre l'Assemblea de Catalunya, on exposa molt bé el paper que va jugar en el desvetllament de la nostra democràcia i de les nostres institucions, on ell hi va tenir una part destacada. Un fet sorprenent: el dilluns 7 va tenir lloc una reunió a l'església de Sant Agustí, el mateix lloc on va celebrar-se la primera Assemblea, per tal de commemorar aquest esdeveniment. Em temo, per la informació que tinc que, dissortadament, el suport i la difusió per part de la pròpia societat, govern català, dels partits polítics i dels mitjans de comunicació fou mínim, llevat que jo estigui equivocat. Aquest fet em va doldre i sorprendre molt perquè l'Assemblea de Catalunya ha jugat un paper molt rellevant en la nostra història contemporània..

Considero que siguin quins siguin els promotors d'aquesta iniciativa, que jo ignoro, per respecte a la nostra memòria històrica, tan important per als catalans, caldria que hi hagués un moviment ciutadà que es dediqués a subratllar el que va significar aquesta iniciativa, i, vist amb la perspectiva actual, quines conseqüències podrien originar-se, especialment si recordem que la multitudinària manifestació promoguda per l'Òmnium Cultural, al meu entendre, va tenir una rellevant expressió d'espectacle ciutadà, però amb limitades conseqüències en la consolidació de les nostres institucions.

En aquest moment històric recordar l'Assemblea de Catalunya hauria de ser per als catalanistes i per als demòcrates una fita indefugible davant dels perills que ens amenacen, ara i, potser, en el futur.

Em plauria que aquest tema fos objecte del debat ciutadà.