Opinió

Des-construcció nacional

Ha arribat l'hora ineludible d'un cop de timó si volem sobreviure com a poble, perquè la crisi ens pot arrossegar

L'any 2011 s'acaba. Per fi! Però el 2012 no augura ser millor. Entrarem en recessió, el nombre d'aturats seguirà augmentant, continuaran les retallades, el dèficit fiscal de Catalunya envers Espanya no minvarà, els sectors de població en situació de risc, pobresa i marginalitat s'acreixeran i la cohesió social s'esquerdarà una mica més. Negres perspectives, doncs, per l'any que encetarem d'ací a tres dies.

És difícil, en aquestes circumstàncies, treballar per la construcció nacional, més aviat tot fa pensar que hem entrat en un procés de des-construcció nacional. Les retallades minven el nivell de benestar i afavoreixen la insolidaritat i l'escomesa recentralitzadora del PP pot laminar els nivells d'autogovern de què encara gaudim. Estem en un atzucac. El govern de la Generalitat es troba atrapat entre el dèficit fiscal, els problemes de tresoreria, els incompliments dels governs espanyols i un deute que no deixa marge de maniobra. Fins ara, el conseller Andreu Mas-Colell no ha sabut aplicar més receptes que les retallades en serveis públics i en els sous dels treballadors de l'administració, que, indirectament, acaben afectant les negociacions de les condicions de treball i dels sous dels treballadors del sector privat. L'atur i la precarització laboral atenyen percentatges insostenibles en una generació de joves molt ben preparada i qualificada que, per primera vegada, contempla l'emigració a d'altres països com una sortida personal. Ja no hi ha ascensor social. Amb ells marxen el futur i els somnis. I un país sense somnis és mort.

Però si el govern de CiU no sembla tenir altres respostes davant la crisi que continuar amb les estisores, tampoc cal esperar gaire de l'oposició. El PSC no ha tirat endavant la renovació que li exigien les tres darreres ensulsiades electorals. En el passat congrés s'ha reafirmat el desconcert dels darrers anys i la manca de propostes creatives és alarmant. El pes de l'aparell, tot i les cares noves, segueix esclafant qualsevol possibilitat de ser una alternativa de govern fiable. L'independentisme segueix fiant-ho tot a una independència que ningú sap com arribarà, mentre els personalismes i les divisions manlleven les possibilitats de creixement electoral. I l'esquerra ecologista i alternativa sembla atrapada en un sostre electoral que ni la desfeta del PSC ni la crisi econòmica són suficients per trencar-lo.

Acaba, doncs, un mal any que només ens deixa la bona nova de la fi d'ETA i l'aire fresc d'unes revoltes àrabs de final imprevisible, mentre a Síria s'amunteguen els cadàvers davant de la indiferència internacional i de l'esquerra europea en particular. I començarem un nou any que, si ningú hi posa remei, vindrà marcat pel procés de des-construcció nacional. Ha arribat l'hora ineludible d'un cop de timó si volem sobreviure com a poble, perquè la crisi ens pot arrossegar en aquesta nova onada globalitzadora que té com a conseqüències una homogeneïtzació a la baixa i un acreixement de les desigualtats socials en què els rics són cada cop més rics i els pobres, cada vegada més pobres, i els pobles i la riquesa de la diferència, un record nostàlgic i folklòric d'un passat definitivament perdut i que mai més tornarà a ser. Ens resta, això sí, com en altres moments crucials de la història, la capacitat de resposta de la societat civil per sortir de l'atzucac. Confabulem-nos, doncs, perquè el 2012 sigui l'any de la reacció civil, de les noves alternatives polítiques, de la lluita solidària per sortir de la crisi i guanyar el futur. Bon any.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.