Ciutat de museus

Des de la Transició, la política municipal –amb la inapreciable col·laboració de la Generalitat– ha insistit a aixecar un museu allà on hi hagi un solar lliure o un edifici buit. D'això, Barcelona n'ha estat un bon exemple. Què podem fer amb el Palau Victòria Eugènia de Montjuïc? El MNAC. El sòl disponible al Raval després d'esponjar una part del barri? El Macba. La Casa de la Caritat? El CCCB. Els Magatzems Generals de Comerç de la Barceloneta? El Museu d'Història de Catalunya. El convent de Santa Mònica? El Centre d'Art de Santa Mònica. I, segons que sembla, l'antic Canòdrom de la Meridiana i l'antiga fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu podrien aixoplugar, respectivament, un centre d'arts visuals i un centre d'art contemporani. M'oblidava un museu: com es podia omplir l'espai buit al costat de la plaça de les Glòries? Doncs, amb el DHUB. És a dir, el Disseny Hub Barcelona, on s'exposarà i s'experimentarà el disseny a més de reflexionar-hi. I el cas és que ara, una volta descartada –no hi ha diners– la construcció de la Casa de les Llengües que s'havia d'aixecar a la vella fàbrica Can Ricart del Poblenou, hi ha un espai buit. Què s'hi pot fer, a Can Ricart? Ho han endevinat: un altre museu. En aquest cas, el Museu del Transport. Si Barcelona té un Museu de Carrosses Fúnebres, per què no un museu del transport? Millor això que una altra pista de petanca.