Art al Priorat

De comarca deprimida i en procés de despoblació a comarca de moda, amb vins de qualitat que poden arribar a ser caríssims, el Priorat hauria d'afrontar un repte que fa temps que se li planteja i que no accepta amb decisió: no tot ha de ser menjar i beure, oli i vi, sinó que una contrada que es vulgui fer valer ha d'invertir en productes de qualitat que la prestigiïn. I no sembla que ho entengui. Els que ho intenten, la ballen magra. Hi ha el centre Quim Soler, per exemple, al Molar, que es fa sentir; però ara em vull referir a una altra proposta, ambiciosa i persistent, que només la tossuderia dels seus impulsors, Francesc Vidal i Montserrat Cortadellas, permet que continuï viva. Ja fa una pila d'anys que, amb la gosadia característica que abans van desplegar a Reus a partir d'aquell huracà que primer es va anomenar Sàpigues i Entenguis Produccions, després Fenici i després una colla de noms més, aquesta parella d'artistes, amb una acció sense recompensa assegurada –ni, de moment, acomplerta–, organitza concerts i exposicions, publica revistes, fa acudir al Priorat l'avantguarda artística del país –fins i tot han imprès moneda prioratina!– i les forces vives de la comarca –polítics, empresaris– no aprofiten el caramel per fer un salt de qualitat. Si us plau, no badin, no provoquin que pleguin veles i es traslladin. Acullin-los.