Opinió

la GALERIA

DE tarragona

Despesa

Reco­nec que, tot i estar de bona sort, tinc malas­tru­gança. Sí, i no és con­tra­dic­tori. La bona sort és tenir feina fixa (almenys fins que no canviïn l'esta­tut de la funció pública). La malas­tru­gança és que és en el sec­tor de la cul­tura. La situ­ació de l'admi­nis­tració muni­ci­pal, comar­cal, autonòmica, esta­tal, euro­pea i galàctica és la que és i ens espera un 2012 llarg i fei­xuc de pas­sar, amb pocs o gens recur­sos, i es farà difícil tirar enda­vant. Cal, doncs, fer un rea­jus­ta­ment del que cal pri­o­rit­zar, usar recur­sos pro­pis i siner­gies i ser ima­gi­na­tius. Vaja, adap­tar-se.

Les par­ti­des dedi­ca­des a la cul­tura seran durant una bona tem­po­rada ben magres. Forçosa­ment l'acti­vi­tat cul­tu­ral se'n res­sen­tirà i força, i no pocs pro­fes­si­o­nals dedi­cats a la cul­tura es que­da­ran sense feina. Però és que en certs aspec­tes hem pas­sat de la cul­tura, un pun­tal del país, amb una forta impli­cació de l'asso­ci­a­ci­o­nisme i el volun­ta­riat (algú diu que s'ha aixe­cat tre­ba­llant de valent de set a deu de la nit) a pro­fes­si­o­na­lit­zar-se i en alguns casos a depen­dre massa de la sub­venció i la inter­venció pública. I això s'ha aca­bat d'un dia per l'altre. En certs camps, cer­tes acti­vi­tats, cal un replan­te­ja­ment a falta de recur­sos econòmics públics: finançament pri­vat, mece­natge, micro­me­ce­natge, volun­ta­riat, rea­jus­ta­ments... Exem­ple: als anys qua­ranta i cin­quanta del segle XX la ciu­ta­da­nia de Tar­ra­gona va recu­pe­rar l'amfi­te­a­tre romà després de la jor­nada labo­ral, ara també es pot fer en molts altres pro­jec­tes de ciu­tat.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.