Opinió

opinió

De les flors als jardins

Quan parlen de jardins històrics
no pensen en la Devesa, sinó en els racons enjardinats del Barri Vell

El mural que l'Enric Marquès va pintar a l'Arc, tantes vegades deteriorat i tantes vegades restaurat, ens presideix en silenci. Acaben de callar les campanes de la Catedral, marcant el pas del temps inexorable sobre la pedra noble de la ciutat. Fosqueja al carrer. El fred siberià d'aquests darrers dies encara és viu en l'airet de tramuntana que llisca pels carrerons deserts del call. Com que la majoria ja carreguem alguns anys a sobre, podem enyorar aquella llar de foc que, fa tant de temps!, amorosia el fons del local on estem asseguts. La fotografia d'en Papet Gitano ens somriu per sota el nas, murri per sempre. Som a l'hivern, però ells –la Pia Cruzet, en Josep Tarrés i la Carla– han estat parlant de les flors que vestiran la ciutat tan bon punt esclati la primavera. No és cap notícia, que les coses ben fetes demanen preparació. El que em sorprèn és el nou projecte, que ha de prolongar la festa florida de Girona més enllà dels dies marcats. Estan constituint una associació dels amics dels jardins històrics i paratges naturals que aplegui voluntaris per mantenir i tenir cura dels racons enjardinats del Barri Vell tot l'any, fent que l'esclat del Girona, Temps de Flors no acabi en no res, sinó que quedi incrustat en el panorama de la ciutat de manera definitiva. Ho tenen tot pensat. Cal tenir cura dels jardins de la torre Gironella, fer un passeig arran de Galligans des de Sant Pere fins al monestir, reivindicar el Calvari, Montjuïc... En Josep ja veu un trenet passejant els visitants des de la Catedral fins al castell de Montjuïc –amb els Pirineus nevats al fons– passant per la vall de Sant Daniel. Cal anar a pams. Parlem primer dels jardins; quins jardins estarien a cura dels seus amics acabats d'estrenar? Els urbans, queda clar. Quan parlen de jardins històrics no pensen en la Devesa, sinó en els racons enjardinats del Barri Vell. Demano el detall. Jardí de l'Àngel, John Lennon, Sant Llúcia, Doctor Figueras, de la Francesa, caserna d'Alemanys, pati de la torre Gironella, camí de l'Àngel, cisternes i jardins de la Gironella... i el passeig del monestir de Sant Daniel, a part del Calvari i Montjuïc.

Ara mateix, perdoneu, em seria difícil de visualitzar cadascun dels racons que he anotat. Alguns els tinc clars, d'altres són poc més que un nom o un record difús. Us passa igual? Si de cas, caldrà que fem tots, en la mesura de les personals mancances, una volta per la Girona vella. El que no veig prou clar és el passeig del monestir. No pot ser que un dels paratges més bonics només es pugui transitar per la carretera. S'ha de saltar a l'altra banda del Galligans i convertir la zona en un nou jardí. Tenim la col·laboració, cada dos anys, del grup de Sand Art, que hi poden instal·lar els seus treballs...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.