Autodestructius

En un arti­cle en aquest diari d'ahir, Joa­quim Nadal parla de la teo­ria de la des­trucció segons la qual, en un moment deter­mi­nat, CiU tenia la sen­sació que el PSC-PSOE i el PP els volien des­truir, i ara són els soci­a­lis­tes els que, segons Nadal, tenen aquest sen­sació. És real­ment pre­o­cu­pant que arre­lin aquests sen­ti­ments des­truc­tius i pot­ser aques­tes inten­ci­ons a casa nos­tra, on la feblesa del país que tenim és tan gran que qual­se­vol esforç per des­truir al final ens pro­voca auto­des­trucció.

Aquesta mateixa set­mana hem vis­cut com a país moments molt crítics: la sentència que podria haver fet miques el model d'èxit que és la immersió lingüística, una bata­lla gua­nyada però que no ens per­met can­tar victòria puix que pot­ser, per defen­sar-la, arri­barà un dia en què hau­rem de fer un acte de dig­ni­tat, de força i pot­ser d'insub­missió com a país. També aquesta set­mana Fitch Rating ha tor­nat a rebai­xar la qua­li­fi­cació del deute català, just a les por­tes d'una altra emissió de bons per poder pagar els que ven­cen a l'abril, i els seus interes­sos –d'això, abans, en dèiem fer pilo­tes–. La raó d'aquesta rebaixa és la feblesa de les pre­vi­si­ons dels ingres­sos i el gruix del deute de 37.443 mili­ons d'euros, és a dir, el 16% del PIB català. També aquesta set­mana Unnim ha pas­sat a les mans del BBVA, per la mòdica quan­ti­tat d'un euro, més l'asse­gu­rança del 80% de les pèrdues i el capi­tal que hi havia apor­tat el Frob, que eren 1.000 mili­ons, ara con­ver­tits en un euro. Unnim, no ens con­fon­guem, vol dir Caixa Saba­dell, Caixa Ter­rassa i Caixa Man­lleu, que jun­tes supo­sen el 16,6% de la quota de crèdit català i el 12,1 % dels nos­tres estal­vis.

I aquesta set­mana els dos gran sin­di­cats, CCOO i la UGT, han con­vo­cat una vaga gene­ral pel dia 29 en con­tra de la reforma labo­ral. Vull enten­dre aquesta pre­ci­pi­tació sin­di­cal com un gest des­es­pe­rat per tal de posar-se dar­rere la pan­carta, perquè uns altres no els ocu­pin el lloc, com ja els ha pas­sat més d'una vegada. Els sin­di­cats, com els par­tits polítics, avui no gau­dei­xen del reco­nei­xe­ment popu­lar, més aviat se'ls veu com uns buròcra­tes més. Però aquesta reforma labo­ral té uns punts poc comen­tats que també podrien expli­car l'acti­tud pre­ci­pi­tada dels sin­di­cats. Encara que sem­bli estrany, fins ara, quan hi havia un ERO, els sin­di­cats cobra­ven per cada tre­ba­lla­dor aco­mi­a­dat un import en con­cepte d'asses­so­ria jurídica que oscil·lava entre els 100 i els 400 euros. Si l'any pas­sat, els emple­ats afec­tats per un ERO van ser uns 300.000 facin la mit­jana, mul­ti­pli­quin pel nom­bre d'emple­ats i tin­dran una quan­ti­tat impor­tant de mili­ons d'euros. A més, els sin­di­cats cobren entre un 10% i un 15% de les indem­nit­za­ci­ons dels aco­mi­a­da­ments, per sobre dels 20 dies. I també per­den poder de nego­ci­ació en els con­ve­nis col·lec­tius i, tant els sin­di­cats com les patro­nals, poden dei­xar de tenir una font d'ingres­sos perquè la reforma labo­ral pre­veu que empre­ses homo­lo­ga­des puguin pre­sen­tar plans de for­mació direc­ta­ment.

Si a tots aquests paranys que hem d'anar superant dia a dia men­tre inten­tem com­ba­tre la crisi més impor­tant que mai hem tin­gut, hi afe­gim les que vénen de la UE, espe­ci­al­ment de Grècia, enten­dran que hi ha molts ele­ments perquè, en lloc de pen­sar a des­truir, pen­sem només en com cons­truir. I per cons­truir i recons­truir neces­si­taríem objec­tius de país clars i com­par­tits, i lamen­ta­ble­ment cada dia es posa més en evidència que encara són molts els que con­fo­nen els objec­tius par­ti­cu­lars amb els del país. Con­vo­car ara una vaga gene­ral, que els matei­xos con­vo­cants saben que no tindrà cap efecte en la reforma labo­ral, i que sí que cau­sarà un pre­ju­dici econòmic, és una mos­tra més d'aquesta tendència a l'auto­des­trucció.