LA GALERIA
El Club Sant Jordi
Que fàcil és fer-se la foto al costat dels avis que arriben als cent anys i oblidar-los
Quan una societat oblida la seva gent gran, els nostres avis i àvies, estem parlant d'una societat malalta. Quan un poble deixa de banda el seu deute generacional cap als qui l'han precedit no mereix ser recordat com a tal comunitat. Quan una caixa de pensions (de Barcelona o de Girona, tant se val) renuncia a una de les finalitats fundacionals per a què va ser creada i en nom del mercat financer tanca clubs o esplais per als grans no té perdó de Déu. Quan una fundació X o CX informa (unilateralment) que la seva missió ha canviat i, per tant, ara ja no serà un espai de trobada sinó un lloc per fer projectes, s'està maquillant la barra que tenen i s'exposen a una bona llet rehidratant. Quan aquella caixa X o CX ha rebut des que va començar la crisi (la seva crisi!) 2.968 milions d'euros en ajudes públiques –que no ha retornat– i fixa la prejubilació (als 60 anys, el 2015) del seu actual president executiu en 12 milions d'euros o –pot triar, el molt viu– a rebre un renda vitalícia del 90% del seu salari fix, equivalent a uns 730.000 euros, fa fàstic! Quan el contracte que facilita aquesta indignant alternativa li va ser ofert per l'anterior president de la mateixa entitat X o CX, un reputat pianista de la política catalana i espanyola, fa feredat. Quan un regidor de serveis socials no veu amb bons ulls que els avis desnonats del seu històric club social ocupin el centre cívic proper o el nou espai cultural del costat recentment rehabilitat, està fugint de la seva responsabilitat. Que fàcil és sortir a la foto al costat d'aquells veïns i veïnes que aconsegueixen, amb penes i treballs, assolir els cent anys de vida i que difícil és fer la feina que toca quan toca, sembla. Quan un acord de ple aprova que es reconsideri la decisió de no obrir el centre de dia per estrenar i s'obrin negociacions amb la Generalitat i l'ICASS per al seu cofinançament i el més calent és a l'aigüera, que hem de fer col·lectivament? Llegir a El Punt Avui que un geriàtric privat del sector tanca les portes i col·loca als avis en una pensió i mirar cap a una altra banda?
Notes a peu de pàgina per entendre aquesta galeria i sense que serveixi de precedent: poble / sector
= Santa Eugènia de Ter, a Girona; caixa = Caixa d'Estalvis de Catalunya de la Diputació de Barcelona; CX
= Catalunya Caixa; club = Club Sant Jordi; actual president de Catalunya Caixa = Alfons Todó; el pianista
= Narcís Serra; el regidor = Eduard Berloso; centre cívic = Can Ninetes; espai cultural = La Marfà; demà
= dilluns.
