Cortina de fum

Fa uns anys, un grup d'estudiants varen filmar les marxes que els treballadors de l'empresa Sintel varen fer per les carreteres espanyoles fins a Madrid per participar en la manifestació de l'1 de maig. Allà, un dels treballadors va donar un cop de bastó al dirigent de Comissions Obreres, José María Fidalgo. Tots els mitjans varen destacar l'incident. Per culpa de l'acció irreflexiva d'una persona, es varen difuminar les reivindicacions dels lluitadors de Sintel. El documental 200 km, filmat pels estudiants, reflexionava sobre com l'impacte d'un gest violent o la força que unes imatges poden tenir poden desarticular allò construït prèviament.

Una setmana després de la vaga general tinc la sensació que la història no fa més que repetir-se i amplificar-se. La vaga potser no va tenir l'impacte esperat en alguns sectors cansats i atemorits per la crisi i les retallades, però les manifestacions a les principals ciutats espanyoles varen ser un èxit de civisme i participació. Des de les manifestacions contra la guerra de l'Iraq no hi havia hagut mai un seguit de manifestacions multitudinàries paral·leles en contra de determinades polítiques de dreta. La ciutadania va sortir al carrer de forma unitària per reivindicar justícia social, per criticar els atemptats contra la societat del benestar i per afirmar que no es pot jugar amb les conquestes assolides durant anys de lluita per les llibertats. L'endemà, la premsa no va fer justícia a allò que havia passat. Els aldarulls que un grup de provocadors varen dur a terme pels carrers de Barcelona varen ser la portada de la majoria dels mitjans. La imatge d'una ciutat cremada que tornava a revifar va ser reproduïda arreu. Fins i tot, un important diari català va decidir no posar cap imatge cívica de la gentada que va sortir al carrer el 29-M i substituir-les per fotografies dels aldarulls vandàlics. Davant d'uns fets com els que varen tenir lloc, no hi ha res que els pugui justificar ja que la violència és injustificada i reprovatòria. També és cert, però, que la informació no fa més que potenciar determinades imatges per tapar-ne d'altres i que tota selecció informativa respon a criteris ideològics. El 29-M, la imatge dels atacs violents a Barcelona ha sigut la cortina de fum que han utilitzat determinats sectors mediàtics i polítics per minimitzar la lluita sindical i demonitzar la vaga general. Han estat les imatges que han servit per silenciar i minimitzar la veu d'un poble que no va sortir al carrer per provocar, sinó per demostrar que democràticament també es pot dir prou al malestar que les reformes laborals i les retallades no fan més que alimentar.