Opinió

LA GALERIA

Bici i vici a Amsterdam

Pels carrers d'Amsterdam gairebé només se sentia parlar en català i castellà. La crisi no atura el nostre esperit viatger

N'hi ha centenars de milers. Algunes guies parlen de milions. El cas és que la bicicleta té el seu paradís a Amsterdam, la capital d'Holanda, tot i que el govern és a l'Haia. La bici és el mitjà de transport de gent de totes les edats i condicions. En una ciutat d'unes 750.000 persones, cada dia transiten unes 600.000 bicicletes pels carrers, i se'n troben a pilons aparcades als llocs més inversemblants. Els ciclistes, sense escarrassar-se gaire amb els senyals de trànsit, van a la màxima velocitat, però hi ha la sensació que tot flueix coordinadament sense perill, una percepció molt diferent de la que comentàvem en aquest mateix espai sobre els ciclistes imprudents de casa nostra. Als carrers mínimament amples hi ha pas per a les bicicletes al costat de les voreres; de fet, parlem de més de 400 quilòmetres de carril bici urbà, la qual cosa fa que almenys al centre hi hagi ben pocs cotxes i tot plegat resulti molt civilitzat per passejar i gaudir dels carrers de panots i dels canals, que podrien ser més nets (en els darrers anys, a causa de l'escassetat d'habitatge al centre, molts veïns han optat per viure als canals en les barcasses habitatge). Fa una setmana pels carrers d'Amsterdam gairebé només se sentia parlar en català i castellà. Bé, i en italià i en japonès, encara que aquests gairebé no se'ls sent, només se'ls veu. Segur que aquests dies ha passat el mateix a Berlín, Londres o París. La crisi no sembla que aturi l'esperit viatger dels catalans ni dels nostres veïns de la Península. Hi pensava quan vam anar a visitar la casa museu del notable pintor holandès Rembrandt (1606-1669). Després d'haver-la comprat i adaptat al seu gust, resulta que va haver d'abandonar-la perquè no va poder pagar la hipoteca. Tot i ser un artista reconegut en vida i fer de marxant, Rembrandt va viure per sobre les seves possibilitats. I això passava a Amsterdam al segle XVII, una ciutat que avui és l'única que té bars, els coffee shops, on es pot vendre i fumar lliurement cànnabis (penso en el debat de Rasquera...), i on les prostitutes s'exhibeixen rere els vidres de les portes del barri Vermell o districte Roig (sempre millor que no plantar-se a les carreteres). Amsterdam és una ciutat amable i acollidora que convida a passejar pels carrers i jardins com el magnífic Vondelpark, que els hippies van envair durant dues dècades i on just comencen a florir les tulipes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.