Serra a Kasse

Cada cop que em pregunto què ha donat de nou la cultura catalana els deu darrers anys, surto amb la convicció que les tres grans revelacions creatives han estat Àlex Rigola en el teatre, el grup Mishima en el rock i Albert Serra en el cinema. De ben segur n'hi ha moltes altres, de revelacions, però si em centro en ells és perquè han capgirat les formes creatives dels seus àmbits i han aconseguit un reconeixement que va més enllà del nostre país. D'ells, Albert Serra és probablement el que més revulsiu i més incomprensió ha tingut en determinats sectors que mai han entès d'on sorgeix el seu prestigi internacional, ni per què és el cineasta català amb més projecció. Confesso que m'he fet tips d'explicar a tot tipus de gent per què el cinema d'Albert Serra triomfava. Sempre he cregut que el seu mèrit ha estat atrapar els aires del temps i barrejar tradició i avantguarda. Serra, que sempre ha defensat la seva catalanitat, ha estat vist com un personatge que fa pel·lícules per a minories. Als que l'hem defensat ens han titllat de voler sorprendre apostant per allò que no tocava. És evident que mentre el cinema català ha reivindicat models industrials, el cinema de Serra fa nosa.

Ara, Albert Serra és l'artista català convidat a l'edició de la Documenta, cinc anys després que tots els mitjans de comunicació parlessin de l'impacte que va generar que seleccionessin Ferran Adrià com a artista. Serra serà des de dimecres a la Documenta de Kassel –el festival d'art contemporani més important del món– per presentar un projecte anomenat Els tres porquets, que posarà en escena textos de converses amb Goethe, Hitler i Fassbinder. Serra rodarà cada dia, convertirà el rodatge en una performance i acabarà duent a terme una pel·lícula de prop de dues-centes hores que es projectarà ininterrompudament els darrers dies de la Documenta. Al llarg del seu treball, barrejarà la fidelitat dels textos amb reflexions metadiscursives sobre el propi acte de creació i sobre el treball d'adaptació dels textos històrics. El fet que Albert Serra sigui un dels dos únics cineastes del món presents a Kassel –l'altre és Apichatpong Weerasethakul, guanyador d'una Palma d'Or a Canes– certifica que ens trobem amb un dels creadors més ben situats en l'àmbit internacional que ha entès perfectament que en el món contemporani quan es parla de creació d'imatges les barreres entre artista i cineasta no tenen sentit. La Documenta converteix Serra en un dels creadors capdavanters de l'art contemporani i reafirma el camí assolit des que un dia del maig del 2006 Honor de cavalleria va ser aplaudida a la Quinzena dels realitzadors de Canes.