Agenda política

Dissortadament estem en una situació de crisi global, tan preocupant, que és lògic que ens preguntem com hem pogut arribar a aquesta situació, quan els governants del PSOE ens deien que tot anava bé, especialment en el terreny financer, fins que el maig del 2010 tot va canviar de sentit. La situació actual és angoixant i no veiem ningú que sigui capaç d'arreglar-ho, car la incompetència dels gestors polítics és ben palesa. Veiem la confrontació de les tesis de la Sra. Merkel d'austeritat a ultrança, perquè ella creu que pot servir els interessos alemanys i la que ha adoptat Hollande, de promoure el desenvolupament, que crec que és l'única sortida viable. Altrament refusar tota possibilitat de creixement, possiblement únicament per als que són més rics, pot significar la ruïna de tots, car podem caure en un pou sense fons. Així, sense cap ànim exhaustiu, m'he permès presentar els principals elements components d'aquesta agenda:

1) Augment inquietant de l'atur, que ha esdevingut un mal endèmic molt pitjor que als altres estats europeus. No veiem indicis positius que el govern tracti de lluitar-hi efectivament. Això origina una angoixant desigualtat social i un constant augment de l'índex de pobresa

2) Desorientació, canvis de criteri i sovint incompetència del govern del PP, amb la seva política indiscriminada i molt discutible de retallades, castigant elements bàsics com ara la sanitat, l'educació, les pensions, la recerca... I, en canvi, es donen recursos molt abundants a la banca, com és l'exemple de Bankia, que ha arribat a aquesta situació per responsabilitat de molts càrrecs i personalitats properes al PP. Igualment, la política de nomenaments pel que fa a la seva legitimitat democràtica.

3) Decisions del govern, molt criticades, amb fonament de causa, des d'una perspectiva democràtica i de la lluita pel manteniment de l'estat del benestar com ara: la reforma laboral; la negativa, en contra de la decisió de la Unió Europea, de construir l'eix del Mediterrani; la construcció d'aeroports o d'autopistes i d'AVE d'una utilitat social discutible o nul·la, mentre altres aspectes necessaris són menystinguts; seguir donant prioritat a Madrid en tots els terrenys, com si Espanya fos únicament aquesta ciutat, en perjudici de la resta d'Espanya. Igualment el fet il·lícit de no pagar els deutes que l'Estat té contrets amb Catalunya, sense cap raó plausible.

4) La manca d'una política seriosa i coherent dels partits polítics, als quals només preocupa l'accés al poder, en els seus distints graus. En aquest sentit, haig de ser molt crític amb el PSOE i, malauradament, també, amb el PSC, que amb la seva política erràtica van ajudar molt a la victòria del PP per majoria absoluta. Actualment perquè, a part de les seves discrepàncies internes, que lamento, no sóc capaç de veure que tinguin un programa coherent per fer front a la situació actual.

5) Pel que fa a Catalunya, malgrat la seva aportació significativa al PIB i al desenvolupament d'Espanya, molt per damunt de les altes comunitats espanyoles, això no exclou que pateixi la política de bel·ligerància del govern central i també d'una bona part de les altres comunitats autònomes espanyoles. Que no coincideix, tanmateix, amb l'opinió expressada per rellevants diaris de prestigi internacional.

6) Com a català em plantejo si la política de CiU és la més encertada. Amb el seu suport al PP (fa anys havia pres la decisió absurda de manifestar per via notarial que mai el votaria…), la seva política de retallades no sembla gaire coherent i que també perjudica la sanitat, l'educació i les pensions. Parlar ara de noves eleccions em sembla totalment incomprensible.

7) Finalment, veig amb profunda inquietud el deteriorament de la imatge internacional del govern del PP, que no ens afavoreix de cap manera. Respecte a Catalunya, hem d'admetre que, malauradament, al meu entendre, ni el partit governant, ni els altres partits estan a l'altura de les circumstàncies, amb un descrèdit galopant de la classe política, fet que ens ha d'inquietar molt a tot els demòcrates.