Opinió

ELS MIRALLS DE LA FICCIÓ

Festivals

Compaginen la creació amb l'atracció turística i el consum

Fa unes setmanes, un gestor cultural em comentava que bona part dels festivals d'estiu passen una situació precària. Al públic li costa pagar per determinats espectacles i les ajudes de les administracions han minvat. És cert que si mirem el mapa dels festivals ens trobarem amb propostes de tots colors. Hi ha festivals que creuen en la recerca de la qualitat i d'altres que intenten articular operacions nostàlgiques, absolutament estèrils, per complaure una clientela que envelleix any a any. Amb tot, però, el fenomen dels festivals té a veure amb una determinada manera d'entendre i gestionar la cultura basada en el concepte de l'esdeveniment. Les ciutats necessiten crear esdeveniments per atraure un públic que vol ser partícip de l'enrenou mediàtic que genera un festival. Aquest públic entén la cultura com una presència personal davant del certamen. La política dels esdeveniments ha convertit els millors festivals en un espai que vol atraure un públic molt més ampli que els ciutadans de la població. Un públic que ha de servir per crear un seguit de pols d'atracció que enriqueixen la vida de la ciutat. Els festivals compaginen la creació amb l'atracció turística i el consum. Probablement, hauríem d'agrair a molts de festivals de la costa el fet d'haver canviat determinada imatge del país i haver apostat per una certa distinció de l'oferta.

La cultura de l'esdeveniment, però, té un efecte pervers, si no es troba acompanyada d'una clara política de continuïtat. Conec poblacions en les quals hi ha importants festivals de música o de teatre, que quan s'acaben esdevenen un veritable desert d'activitats. En altres casos el festival és un aparador que no es troba acompanyat d'un fort treball que alimenti les bases, que permetin que l'aposta de la població estigui acompanyada del ressorgiment de nous creadors o d'una dinàmica que enforteixi la relació amb la cultura. Moltes de les ciutats on se celebren els grans festivals de cinema no tenen sales de versió original que programin tot l'any i en altres casos els festivals de música no es troben acompanyats de veritables polítiques d'educació musical en el públic jove. La política de l'esdeveniment és més rendible que les polítiques de la continuïtat, però no hem d'oblidar que allò que acaba generant pòsit és sobretot la continuïtat. Un cop ha tingut lloc l'esdeveniment, aquest acaba perdut en l'oblit.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.