El pes de l'economia
Estava molt encertat el nostre director, Xevi Xirgo, el proppassat dijous, quan donava les gràcies a un munt de persones i personatges per la seva acció a favor que els possibles votants per la independència hagin assolit, per primera vegada, la majoria. Des de la caverna del nacionalisme espanyolista, però també des del fins salons dels benpensants immobilistes, han fet molt per decidir el “ja n'hi ha prou” d'un grapat de catalans tips de tan poca comprensió. Sembla que entrem en un camí de difícil retorn i ara serà hora d'apreciar, o no, el valor de la nostra classe política
Però, segurament hi ha un fet cabdal que ha decidit l'adhesió al vot independentista i no és altre que la situació econòmica i la profunda crisi financera que estem suportant. És l'economia la que mou les voluntats de les persones i les societats que conformen. Quan tot va bé és quan la gent té feina, entra un sou a casa i les retallades es poden aguantar. Quan això falla i la gent comença a patir per guanyar-se la vida, quan es descobreix que els salaris cada dia són més minsos i que les prestacions socials disminueixen acceleradament, és quan es dubta de l'entorn. A més, si s'intueix que ens ha posat al pou un seguit de males gestions, totes elles procedents d'administracions centralistes i que tot indica que s'ha munyit desacuradament la mamella, aleshores la mosca puja més amunt del nas. En la dificultat, és fàcil arribar a la conclusió que als catalans ens ha tocat la grossa, aquella que diu que som gent destinada a ser cornuts i pagar el beure. Talment, una incitació al “prou”.
En l'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió hi ha una dada interessant: un 51,1% votarien a favor de la independència però només un 34% creuen que Catalunya hauria de ser un Estat independent. Ens podríem atrevir a suposar que dels votants a favor de la independència hi ha un 17% que només ho farien de manera conjuntural, moguts per altres convenciments que no són els simplement identitaris. En la lletra petita del baròmetre, es diu que una àmplia franja de votants ho farien creguts que aquesta tindria una repercussió positiva en l'economia pròpia i del país i, encara, entre els consultats hi ha un 28% que creuen que el millor per a Catalunya és ser un Estat propi dins una Espanya federal. Per primera vegada, s'ha assolit una possible majoria, però queda molt camí per recórrer.
