La ‘niña' de Rajoy

En el cara a cara televisat amb José Luis Rodríguez de la campanya del 2008 Mariano Rajoy va sorprendre tothom amb la història de la nena que li agradaria que visqués a Espanya: una nena amb educació pública i gratuïta, inclòs l'ensenyament en anglès, amb sanitat pública, gratuïta i universal, amb una família i uns pares exemplars, amb feina i habitatge d'acord amb les seves necessitats... Un any i mig després, en un míting a Sevilla, ridiculitzava Rodríguez Zapatero afirmant que volia apujar l'IVA fins i tot de les llaminadures dels nens (mentre un nen de dos anys pujava i baixava de l'escenari al compàs de les paraules del líder del PP). I l'abril del 2010 persistia en el missatge: la pujada de l'IVA “perjudica els que menys tenen” (el maig Zapatero va apujar l'impost). I encara, el gener d'aquest any, el ministre Cristóbal Montoro afirmava que una pujada de l'IVA duplicaria la caiguda de l'economia espanyola.

Doncs bé, ja ho tenim, ahir el president del govern espanyol, seguint fil per randa les exigències de Brussel·les, anunciava entre d'altres mesures una pujada de l'IVA general de tres punts (del 18 al 21%, i del 8 al 10% de l'IVA reduït) que, segons les paraules del ministre d'Hisenda, col·locarà l'economia espanyola en caiguda lliure; la supressió de la paga de Nadal dels treballadors públics; la reducció de la prestació de l'atur i del nombre de regidors dels ajuntaments i l'eliminació de la deducció per compra d'habitatge. En conseqüència, en sis mesos no queda ja absolutament res per incomplir del programa electoral dels populars. I, per molt que el PP gaudeixi d'una còmoda majoria absoluta, s'imposa una reflexió general: ¿guanyar unes eleccions amb un programa que després, en menys de dos-cents dies, s'incompleix totalment no és un frau electoral que perjudica i resta credibilitat a l'Estat de dret i democràtic? ¿La preservació de la qualitat democràtica no hauria d'estar emparada per un codi ètic que obligués a convocar eleccions anticipades quan s'incompleix fins a tal extrem el programa electoral amb què un partit es va presentar a les eleccions?

Algú se'n recorda dels orígens de la crisi, allò de la fallida de Lehman Brothers –setembre de 2008– provocada per l'emissió d'actius tòxics (hipoteques subprime)? Que lluny queda després que la crisi travessés l'Atlàntic i colpegés dramàticament les economies perifèriques de la zona euro. I ara resulta que en campanya preelectoral el president Barack Obama proposa apujar els impostos als més rics per no perjudicar més les classes mitjanes i el consum. També el president francès, François Hollande, s'apunta a la pujada d'impostos per als més rics. Tot el contrari del que està fent Rajoy, que imposa una pujada de l'IVA i una reducció de sous que difícilment ajudaran a sortir de la recessió i continuaran castigant els més febles. I és que el debat de com sortir de la crisi no és només tècnic –reduir el dèficit no és una qüestió de dretes o esquerres, sinó de bon o mal govern– sinó, fonamentalment, ideològic, és a dir, sobre com i a qui es carreguen els costos de la crisi.

finalment, des de Catalunya estant, el debat ja no pot ser només sobre la necessitat del pacte fiscal, que difícilment el govern del PP s'avindrà ni tan sols a considerar, sinó si, en les actuals circumstàncies, té sentit continuar lligats de peus i mans a un Estat que va a la deriva, que ha fet fallida, que no té capacitat de decisió pròpia més enllà del que dicta Brussel·les, que es nega a reconèixer el dèficit fiscal de Catalunya i complir allò que fixa l'Estatut i que amb les seves mesures –i les de CiU– perjudica greument els ciutadans catalans, o si, pel contrari, no seria preferible entendre's directament amb Brussel·les.