el defensor del lector
Renovar-se o morir
Presència s'ha fet present, i valgui la redundància, de diverses maneres, amb diferents periodicitats, a casa nostra
De moment, el nostre lector que temps enrere ens deia que estava negre perquè quan els divendres anava a comprar el diari sempre li queia a terra el suplement Sortim ja no tindrà més aquest problema. La revista Presència ha fet un pas endavant, ho vam comprovar diumenge passat. Segons ens diuen de la direcció, només és un pas, a poc a poc aniran canviant coses, incorporant-hi idees. Des del primer número, sóc un lector convençut del Sortim. De ben segur que deu ser per la meva obsessió pel país. M'agrada saber que es fan coses, que es renoven aplecs, que es creen festes populars, basades en orígens històrics. La veritat és que ja no tinc edat per anar gaire amunt i avall, però m'agrada saber que a l'Escala reviuen l'època del romans i els grecs, que a Premià de Mar tornen a aparèixer els pirates i que Bagà rememora els temps medievals. Cada terra fa sa guerra, i és important que nosaltres no perdem els nostres orígens. Ara, a Presència, podrem continuar sortint i passejar per les comarques catalanes encara que només sigui amb l'esperit. Molts lectors, però, em consta que repassen les festes, aplecs, actes que es fan, etc. per decidir on van el proper cap de setmana. Demano als responsables que intentin que Sortim sigui el més complet possible. Ja sabem que sempre al darrere hi ha un problema econòmic, però val la pena l'esforç. I no cal dir que, si els ajuntaments i les entitats que organitzen activitats poden posar algun anunci per donar un cop de mà econòmic, serà benvingut.
Presència, sobretot per als gironins, forma part de la nostra vida, no ho oblidem. És cert que amb la incorporació de l'Avui, molts lectors s'hi han hagut de familiaritzar. Crec que s'està aconseguint. Quan per raons familiars anava sovint a Mallorca, em feia molta il·lusió comprar l'únic diari en català de les Illes i trobar-hi la revista Presència. Em sentia com a casa. Des de l'any 1965, Presència s'ha fet present, i valgui la redundància, de diverses maneres, amb diferents periodicitats, a casa nostra. N'ha passat de totes, i, si no, pregunteu-ho a en Narcís Jordi Aragó o en Pere Madrenys, només per citar uns noms ben coneguts. I sempre ha reeixit. Permeteu-me una confidència: vaig ser el director que va incorporar Presència a El Punt. Sabíem que calia fer-ho, però no teníem els mitjans adequats i ho vam passar malament. Comprenc la reacció de l'Aragó quan va veure el primer suplement de Presència al diari. No es va poder estar de dir que per fer allò valia més que la revista es morís. Per sort, es va anar millorant, unes èpoques amb més sort que en altres, i aquí la tenim, plena de vida, dintre de la vida que ens permet la crisi actual. Només cal ara que els anunciants descobreixin la cobertura territorial que te la revista i hi donin un cop de mà.
Països Catalans
També el diari va fent el seu camí i, de tant en tant, ens surt amb algun canvi. Com em comenten a direcció, s'està optant cada vegada més per la territorialitat. Concretament en l'edició gironina d'El Punt Avui ha desaparegut la secció Països Catalans i es dediquen planes i més planes a la informació titulada Comarques Gironines.
Un lector assidu dels esports em mostra la seva estranyesa en trobar les informacions esportives gironines separades de la secció El 9, en què hi apareix el que passa a la resta de Catalunya i al món. Segurament deu anar bé per treure'ns del damunt la rutina. Els lectors de diari ens acostumem tant a un diari concret que ens costa llegir-ne d'altres. I, quan el nostre ens fa canvis, també ens hem de posar les piles i tornar-nos a acostumar a trobar tot al seu lloc.
Ja m'hi vagi acostumant, al nou esquema del diari gironí, però deixeu-me dir que m'ha sabut una mica greu no trobar la secció de Països Catalans. Va ser un acte de valentia decidir posar aquesta capçalera. Sabem que no hi ha unanimitat per defensar aquesta territorialitat i per això em va semblar bé que El Punt fos valent i llancés una pedra a favor dels Països Catalans. M'aclareixen amb tota contundència, i els ho agraeixo, que el fet de treure aquesta capçalera no vol dir que el diari renunciï a les seves idees, les quals sempre ha defensat. I me n'alegro, de saber-ho. La prova evident és que a la nova Presència hi trobem la capçalera de Països Catalans com a secció, a la qual es dediquen una bona quantitat de pàgines. Conclusió, no perdem els Països Catalans com a realitat territorial en la ideologia del diari. I tampoc en la pràctica, com es veu a Presència.
