el defensor del lector
Final de curs
El diari no ha deixat de fer la seva feina, que és informar, però en vista de la situació gravíssima que viu el nostre país, també cal actuar
No podia ensopegar millor dia per treure el darrer Defensor del Lector d'aquesta temporada. Avui a la Devesa de Girona estic segur que seran milers les catalanes i catalans que repetiran una i mil vegades Catalunya vol viure en llibertat!. S'han anat venent les entrades una darrere l'altra sense parar i són dotzenes els cantants que pujaran a l'escenari del parc meravellós de la Devesa de Girona per reivindicar una Catalunya lliure. Algú m'ha preguntat: “Vols dir que és aquest el paper que ha de fer un diari?” I els he contestat amb contundència que sí. En una situació anormal s'han de prendre mesures anormals. El diari no ha deixat de fer la feina que li és pròpia, informar, però en vista de la situació greu, gravíssima, que viu el nostre país no ens podem limitar només a dir-hi la nostra; cal actuar. I Déu n'hi do la moguda que s'ha posat en marxa. Estic segur que el ressò d'aquesta diada traspassarà fronteres. El Parlament ha aprovat tirar endavant la petició de pacte fiscal per a Catalunya. Si des de la resta de l'Estat són intel·ligents, voldran negociar. Diuen que parlant la gent s'entén, i si estan tan segurs que són ells els que ens alimenten, doncs només és qüestió de posar els números damunt la taula. Però saben que no, i per això no volen ni sentir parlar-ne. Un lector em deia que hauríem de parlar més sovint de les actuacions d'altres països. Hi estic d'acord. Cert que les xarxes socials ens envaeixen cada dia de notícies, com la que Hollande, a França, ha subhastat els 100.000 cotxes oficials i ha dit als seus beneficiaris que facin com la resta de la gent, que se'l paguin, que tenen prou bon sou. I heu vist el nombre de polítics que té l'Estat espanyol i els que té Alemanya? Crec que el diari ha d'anar més enllà de la pura notícia i donar dades fiables del que fan els estats seriosos. A França han rebaixat, al menys ho he llegit, el 30% del sou a tots els alts càrrecs. Aquí comencen pels de baix. Confio que en la propera temporada, després de les merescudes vacances, el nostre diari faci demagògia positiva i així com ha anat al davant del festival d'avui, també hi vagi per altres temes. Per deixar de ser un país de pandereta, cal posar el dit a la llaga.
Valoració de notícies
L'Antoni Duran, de Sant Feliu de Llobregat, m'envia un correu molt indignat pel tractament que el diari va fer de la notícia de la fiança que el jutge va posar a CDC per un presumpte cobrament il·legal en el cas Millet. En l'edició nacional, va sortir un titolet a portada, com molt bé diu l'Antoni. Jo hi afegiré que a l'edició gironina ni tan sols va sortir a portada. D'això es pot concloure, com diu el lector: “Se'm fa difícil continuar comprant un diari que prioritza els interessos d'un partit al dret que tenen els seus lectors d'estar ben informats”? Estic d'acord que no es va tractar bé a la portada, i no parlem de l'edició gironina. Si el jutge demana una quantitat de més de tres milions d'euros, vol dir que alguns indicis té que alguna cosa es va fer malament. És una quantitat prou important per destacar-la a la portada de les dues edicions. Això vol dir que el diari va manipular la notícia per raons polítiques? M'han assegurat que no i fins avui no tinc proves que demostrin que el lector té raó. Prometo, quan torni de vacances, fer estudis seriosos per comprovar la imparcialitat d'El Punt Avui. És un tema bàsic i com a defensor del lector, imprescindible. Sempre hi ha hagut diaris partidistes, però llavors cal dir-ho ben clar per evitar confusions. En cap moment m'ha arribat cap mena de sospita. Però hi treballaré.
sardanes
Acabo: l'amic Robert Roqué troba a faltar en l'edició gironina l'escrit que assegura que feia en Josep Pasqual els dilluns sobre la sardana. En parlem amb els responsables d'opinió. Fins fa un mes enrere, més o menys, sortia els dilluns en l'edició nacional l'article que reclama en Roqué. Amb la reestructuració s'ha deixat de publicar temporalment, ja que el setembre es replantejarà i segurament anirà al suplement de Cultura, no m'han sabut dir amb quina fórmula, si amb article o amb altres idees. Amic Roqué, tens raó que no surt a El Punt Avui de Girona, però tampoc a l'edició nacional. Confio que al setembre el tema de la sardana sigui tractat fins i tot millor que ara. Vetllarem perquè així sigui i en tornarem a parlar. “Pep, no facis de defensor del diari sinó del lector”, em dius. Intento fer de defensor de l'objectivitat. Res més. Bones vacances per a qui en faci.
