Opinió

el defensor del lector

Tocats per l'11

Tenim molt clar que Catalunya ha arribat a un cul-de-sac i cal sortir-ne. Com? Això ho ha de decidir el país

Com els nens i nenes que estan ja a punt per començar el curs escolar, nosaltres hi tornem avui. La roda del temps volta imparable i res no l'atura. Van passant coses, bones, no tan bones i dolentes. Dies meravellosos i crisis imparables. Tot plegat ens va obligant a canviar contínuament els nostres objectius. Allò que l'home és ell i les seves circumstàncies és ben cert. Fa cinc o sis anys vèiem el món de manera diferent. I l'any que ve també canviaran coses, positives o negatives. Deixeu-me repetir les fites que ha de tenir aquest defensor del lector com a objectius. Sabeu bé que pocs diaris tenen una persona que faci d'enllaç entre el lector i la redacció. L'objectiu és ben clar: millorar contínuament el producte. M'he sentit dir moltes vegades que sóc més un defensor de l'empresa que del lector. Sincerament, no voldria que fos així. Tinc un manament molt clar del propietari i del Consell Editorial: intentar ser el màxim d'objectiu en benefici del diari. Que ho intento, no en tingueu cap dubte. Que hi dedico tot el temps que sigui necessari, també. Que ho aconsegueixi, ja són figues d'un altre paner. Voldria, però, que els lectors també tinguessin clar que pel fet d'anomenar-me defensor del lector no vol dir que sempre hagi de donar la raó a qui envia alguna queixa. Certament que a vegades les coses es veuen en una altra perspectiva i també és cert que hi ha molts temes que entren en el terreny de l'opinió, i aquí sí que, tants caps tants barrets. Per sort. El que sí que vull fer és donar les gràcies, tot just començada la nova etapa, a tots els que al llarg de l'any analitzen, gairebé estudien, el diari i envien les seves opinions. Això estimula els professionals, els ajuda a no adormir-se, els obliga a posar-se sempre les piles. Des d'aquí, prometo fermament que intentaré ser el màxim d'objectiu possible. I una vegada més repeteixo que estic net de condicionaments. Per això continuo amb aquesta tasca una temporada més, perquè és apassionant. No us canseu d'escriure, contestaré a tothom tan aviat i tan bé com sàpiga.

Comencem curs amb una fita important, l'11 de Setembre, demà passat. He dit moltes vegades que cada diari té la seva filosofia, els seus objectius, els seus interessos. Em sembla que El Punt Avui ha ensenyat totes les cartes pel que fa a la seva visió de país. Tenim molt clar que Catalunya ha arribat a un cul-de-sac i cal sortir-ne. Com? Això ho ha de decidir el país. El poder el tenen els governants, però perquè els l'ha donat el poble. Nosaltres intentem estar molt atents a la veu de la gent, que és la que ha de decidir. Per això estem implicats fins al coll en tot el que ajudi a millorar Catalunya.

Fet aquest llarg preàmbul, deixeu-me donar les gràcies a la gent que durant l'estiu m'ha anat enviant correus. Els he llegit tots. En Lluís Alegre, que resideix a Vila-seca, em diu que ha voltat molt món i que ara es troba a Catalunya. Li sembla que al diari surten comentaris sobre Espanya molt grollers, i això no li agrada. “Quan algú es dedica a insultar, indica que no té arguments. Jo entenc que qualsevol idea es pot defensor sense necessitat d'insults.” Nosaltres també ho creiem i et puc assegurar, Lluís, que l'insult en el diari està totalment prohibit. Si pots concretar-ho t'ho agrairé. M'agrada aquesta definició que fas del món: “El món està dividit en dos, els que exploten i els explotats, i això passa aquí i allà.” Certament, una gran veritat.

L'amic en Joan Gala, que analitza amb lupa les notícies de l'Alguer, fa una puntualització a un article de Lurdes Artigas sobre la premsa en català i en què parla de l'Alguer, on, segons en Joan, hi ha una publicació bilingüe, L'Alguer, i també el periòdic mensual L'Isolano publica quatre pàgines centrals en català. Gràcies, Joan. Té tota la raó en Jordi Rigall, de Figueres, quan es queixa que en el diari del dissabte 25 d'agost es va repetir dues vegades la notícia de l'obertura de dos supermercats nous de Miquel Alimentació. Una errada, i prou, res d'“una publicitat gratuïta encoberta d'aquesta firma de Vilamalla”.

Acabo agraint a la Gemma Rufiandis el seu correu en què em comunica que a Llívia s'ha obert el Museu de la Pagesia. Un atractiu més, a part de la farmàcia, per arribar-nos a aquest poble fronterer. A la primera ocasió que tingui, m'hi arribaré. Gràcies.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.