Opinió

el defensor del lector

No tenim por

Es faran debats no públics amb un ampli sector de la nostra societat: advocats, empresaris, metges... que després seran publicats

Em truca un conegut, que feia anys i panys que no veia. S'havia llegit detingudament l'article de l'advocat Agustí Carles i Garau, titulat Per què Mas no diu independència?, que va aparèixer a El Punt Avui en la seva edició del 27 de setembre passat. La veritat és que li haig d'agrair, a en Salvador Benítez, que m'hagi fet fixar en l'article, que havia llegit però sense aprofundir-hi massa. En Salvador em truca perquè li sembla que el diari hauria d'insistir més en temes com els que planteja l'autor de l'article. El caliu que s'està creant a casa nostra, sobretot després de l'Onze de Setembre, ha mobilitzat tot seguit les forces vives espanyolistes a engegar un piló de temes sota el denominador comú de la por. I un dels arguments que ha sortit ràpidament és que Catalunya està entrant en un camí d'il·legalitat manifesta reivindicant l'autodeterminació o la independència. L'autor de l'article al qual fa referència en Salvador ens diu obertament i amb tota claredat: “La Constitució Espanyola, en el seu article 96, estableix que els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l'ordenament intern. Doncs bé, el 20 d'abril de 1977 Espanya va ratificar el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals, que havia aprovat l'Assemblea General de l'ONU el 16 de desembre de 1966, i és a l'article 1.1 dels dos tractats que es diu: Tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació (en castellà “derecho de libre determinación”. En virtut d'aquest dret determinen lliurament el seu estatut polític i procuren també el seu desenvolupament econòmic, social i cultural, i en el punt 3r s'estableix: Els estats part en aquest pacte, incloent-hi aquells que tenen la responsabilitat d'administrar territoris no autònoms i territoris en fideïcomís, procuraran l'exercici del dret a l'autodeterminació i respectaran aquest dret d'acord amb les disposicions de la carta de les Nacions Unides”.

En les darreres setmanes he rebut, lògicament, opinions de tota mena de lectors del diari; uns, la majoria, a favor d'avançar en l'autodeterminació o independència, i altres que no ho veuen clar. Aquesta és la grandesa de la democràcia. I així ho han demostrat països com ara el Canadà, que ha fet referèndums sobre la independència d'una part del país, i també ho farà, ben aviat, la Gran Bretanya, per preguntar al poble escocès si vol viure unit a ells o prefereix ser independent. Lamentablement, l'actitud del govern espanyol no és pas aquesta. La seva posició és totalment tancada, res de diàleg, ni tan sols els ha servit per reflexionar si caldria canviar alguna cosa per evitar-ho. I ja no parlem de reaccions feixistes cent per cent, que parlen de l'enviament de la Guàrdia Civil o l'exèrcit contra els secessionistes catalans.

Parlant del tema amb la direcció del diari, és evident que El Punt Avui ha pres una posició clara i diàfana. Cada vegada més, em diuen, es dediquen més planes al tema polític. I els lectors ho agraeixen, no hi ha hagut ni una sola protesta. Per això, em diuen, ara que vénen les eleccions, caldrà filar molt prim i donar una informació àmplia sobre el que s'anirà coent. Les eleccions al Parlament de Catalunya són sempre eleccions polítiques. I si no, què serien? En les que estem immersos, però, tindran un punt de vista molt concret, el tema de l'autodeterminació o de la independència serà el tema estel·lar dels propers comicis. El diari n'és conscient, i per això, em diuen, estan preparant a consciència aquesta campanya. Sembla clar que es diran les coses pel seu nom, els partits jugaran fort per defensar les seves posicions. Potser hi ha hagut campanyes que s'ha jugat una mica, a part dels programes, en l'ambient, amb les “collonades” que diria en Pla. El diari, em diuen, té clar que caldrà sobretot insistir en els continguts. Així, es faran debats no públics amb un ampli sector de la nostra societat: advocats, empresaris, metges, gent d'associacions... que després seran publicats a la revista Presència, que així entrarà també de ple en la campanya electoral. Estic segur que Catalunya està preparada per fer un debat democràtic, que hauria de cloure amb un referèndum. I acceptarem el resultat, perquè el poble és el que mana. I ens agradaria que la resta de l'Estat tingués també una actitud oberta. Però això ja no depèn de nosaltres.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.