Ull de peix
El català a Europa
Què pensen els alemanys quan arriben al sumptuós aeroport de Madrid
He participat, fa pocs dies, en el 23è Col·loqui Germano-Català, que s'ha celebrat a les Universitats de Berlín i Leipzig, sobre el tema Normalitat. El català en la vida quotidiana. Com és obvi no disposo de prou espai per resumir tot el col·loqui, però sí que voldria constatar algunes coses d'interès general: la simpatia que la llengua catalana desperta a Europa en general i a Alemanya en particular. També, el bon nivell dels participants i de les qüestions tractades, les més destacades de les quals sortiran publicades. També val la pena de saber que la independència de Catalunya no sols s'està seguint amb interès, com ja sabeu tots els lectors de premsa estrangera, sinó que, almenys en àmbits acadèmics, no he observat cap resistència al canvi, que serà majúscul en el si d'Europa.
Em van fer algunes preguntes difícils de contestar, com ara: ¿per què, si la crisi és general, hi ha països que se n'estan sortint i països que no? O bé: tot i que el fenomen és dissortadament general, ¿per què hi ha tants casos de corrupció a l'Estat espanyol i què s'ha fet per evitar-ho?
Per una altra banda he sentit acudits sobre la indolència del president espanyol, senyor Rajoy, i la seva coneguda incapacitat per parlar altra llengua que la seva. ¿Com voleu, em va dir un congressista, que Rajoy respecti o estimuli el català, que no li fa falta, si ni tan sols fa cap esforç per l'anglès, que li fa tanta falta? Val a dir, a més, que Raimon va venir a cantar i que el seu èxit va ser rotund, espectacular. ¿Deu ser veritat que ens arriba bona part de l'energia del sud valencià? El congrés ha estat possible per la intel·ligent diligència del doctor Carsten Sinner, president de l'Associació Germano-Catalana; per la de la doctora Katharina Wieland, el doctorat de la qual tracta de la llengua juvenil catalana, i per la del doctor Carles Cortés, de la Universitat d'Alacant.
I un apunt final: l'aeroport de Berlín és modest, petit: funcional. No puc evitar de pensar en la cara dels alemanys, inclosa la Merkel, quan arriben al sumptuós, immens aeroport de Madrid. Què en deuen pensar?
