Són faves comptades
Cues de pansa
Temo que Aznar recordarà el que li convindrà
Per fer memòria cal perspectiva, ha de passar el temps. Perquè la memòria és selectiva i imperfecta i pot fer aflorar velles vivències i nous remordiments. I, fins i tot, obligar-te a reinterpretar tota una vida i després potser un s'adona que no tot va passar com ho havia recordat. Això pensava quan vaig rebre dos correus electrònics que d'entrada em semblaven repetits perquè a l'assumpte hi deia “Memorias”, així, en castellà. Però després m'hi vaig fixar bé i vaig veure que l'un m'anunciava la imminent publicació del primer volum de les memòries de l'expresident José María Aznar, que, tot sigui dit de passada, amenaça com veuen d'atacar com a mínim amb un o dos volums més. I l'altre que feia referència als nous títols de Memorias Ediciones. Una editorial atípica perquè es tracta d'una empresa pionera en el sector ja que és la primera editorial d'aquestes característiques a Catalunya i a l'Estat espanyol. Es dedica exclusivament a escriure i editar memòries de persones anònimes per encàrrec, tant en català com en castellà. L'editorial defensa la idea que escriure unes memòries no té perquè ser una iniciativa exclusiva de persones reconegudes, com ara Aznar, Bono i Vilarasau, per citar-ne tres que últimament s'han publicat, perquè segons diu la seva fundadora, la Rosa Serra i Majem, “tots tenim vivències interessants per explicar i transmetre” i “totes les vides mereixen ser explicades”. I aquestes persones que es reuneixen amb la Rosa li expliquen la seva història, li fan confidències i li confien allò que ha marcat la seva existència perquè els seus tinguin la possibilitat de recordar-ho quan ja no hi siguin. L'escriptor Gore Vidal en les seves memòries distingia entre memòries i autobiografia. Diu Vidal que les memòries són com un recorda la pròpia vida, mentre que una autobiografia és història, implica una recerca, dates, comprovar els fets. És a dir que les Memòries un les escriu recordant allò pel que vol que sigui recordat. Mentre que en una autobiografia cal no només una bona memòria sinó també que sigui honesta. Dèiem que totes les vides mereixen ser explicades; sí, d'acord, la d'Aznar també, el que passa és que temo molt que l'expresident espanyol recordarà el que li convindrà i que no haurà menjat gaires cues de pansa.
