Sense zero

El gènere compta ja amb prou aportacions per poder-lo considerar tal. Són, algunes d'entre aquestes, la Petita crònica d'un professor a secundària (2001), de Toni Sala; La secundària a examen (2002), de diversos autors sota la coordinació de Joaquim Prats; Panfleto antipedagógico (2006), de Ricardo Moreno Castillo. Un gènere en ploma de professionals crítics amb el sistema educatiu: el del país, però amb deficiències comunes al conjunt del món occidental.

Ara s'hi suma, amb títol més que explícit, Caos a les aules. Com s'està desmantellant l'ensenyament públic (Angle Editorial, 2012), d'Antoni Dalmases.

Un al·legat, amb fonament empíric, contra la degradació (retroalimentada) tant de la docència com de la discència. Amb pèrdua de l'autoritat i augment de la indisciplina. Amb incapacitat d'expedientar els díscols i sense possibilitat d'incentivar els que volen treballar. Amb obligacions envers els que no estudien ni volen aprendre i amb impotència davant els que volen estar per la feina.

Tot en nom d'un igualitarisme pervers. D'una “pedagogia del gomet i la plastilina” enfront d'una de la dificultat i l'esforç. D'una tolerància indefensa davant l'escomesa dels intolerants. D'un utilitarisme lloscament beoci. D'una areligiositat no menys abrandada que el credo més dogmàtic.

El que pugui haver-hi de ressentiment personal en el llibre, és indicatiu de tot el que l'autor deu haver esperat, esperançat, expectat debades, no pas de cap seva enveja o mesquineria gremials.

La cirereta del desficaci aquí denunciat (no sense tocs d'humor i de sarcasme) és el despropòsit d'un programa informàtic institucional que no admet la qualificació zero. Ja pot ser segons quina arracada d'alumne un sapastre i un torracollons. Com a mínim s'ha de merèixer un u!

Una societat que no discrimina els ineptes és del tot negada per integrar els aptes. Ja ens ho trobarem, ai!