Viure sense tu
‘Habeas corpus'
La mostra planteja mirades diferents sobre
la figura del testimoni
Fa impressió. Topaz és una obra d'art de 900 tones de pes mort, que sura com una carabassa buida en un safareig, que hauria dit l'escriptor tarragoní Josep Antoni Baixeras. És un megaiot, el quart més gran del món, avarat aquest any, ancorat a la marina del port de Tarragona, i les seves proporcions i el seu blanc hipnotitzen. Va darrere de l'Eclipse de Roman Abramóvitx, i coincideix en longitud amb el de família reial saudita, el Prince Abdulaziz, també de 147 metres. Coronat per quatre esferes de regust dalinià a tocar de les xemeneies,el Topaz, el podeu anar a veure just davant del Tinglado 2 del Moll de Costa. Allí, al Centre d'Art de Tarragona, s'hi exposa, fins al 6 de gener, una mostra col·lectiva, Habeas corpus, que planteja mirades diferents sobre la figura del testimoni i les seves funcions i disfuncions.
Diria que la mostra impressiona més que el mateix Topaz i les 80 persones de servei que tenen el vaixell lluent com una patena. És clar que tot ens interroga. Tant el Topaz com l'exposició. Què escriuen els turistes suecs de viatge a Israel i Palestina, a les postals que envien a casa? Quin punt de vista et dona un vídeo penjat al Youtube sobre un franctirador sirià? Com es pot explicar què passa a un centre d'internament d'estrangers on no podem entrar? Per què corren les putes de Ciudad Juárez? I què diuen de la història les cases d'un poble kurd d'Anatòlia bastit damunt i amb les pedres d'un monestir destruït durant el genocidi armeni? I la doble moral del fonamentalisme religiós? Som petjada de petjada, som presents desapareixent, com diria el filòsof Jacques Derrida? L'exposició qüestiona el testimoniatge com a recurs periodístic, jurídic o històric de la veritat.
És actualitat pura i fins i tot electoral.
Al Topaz cinematogràfic, el de Hitchcock, també hi ha aquest recerca, aquest joc d'espies, i la guerra bruta de la informació. I al port de Tarragona el Topaz mega-iot s'exhibeix monumental, veraç, tangible, fa història. I ens interpel·la: Qui té la veritat? La que ens ha de fer lliures?
