Opinió

opinió

El dimecres, Comadira

La mostra permet resseguir l'evolució pictòrica d'aquest autor

Vaig obrir el correu perquè em semblava haver vist que dimecres passat presentaven un disc d'homenatge a J.V. Foix i que hi hauria Comadira. Volia assegurar-me de l'hora, per no fer tard. I sí: a la Fundació Valvi, dimecres, a les set! A les set? Van d'hora aquesta gent. Quina hora és? Gairebé tres quarts. Ja cal que m'espavili. No he obert ni el targeta gran que venia adjunta. Canviar-me, i a córrer. De manera que, altra vegada, per ruc, vaig ser sol a la Valvi. La presentació del disc Onze nadales i un cap d'any, que farà Comadira en representació dels poetes que reciten els versos de Foix, serà dimecres que ve. En fi, torno a aprofitar l'avinentesa per recomanar-vos que marqueu l'hora i el dia a la vostra agenda.

Com que calia aprofitar el temps, vaig passar per la sala de la Fundació Fita, on s'exposen, un al costat de l'altre, els menús nadala que el pintor i poeta ha anat fent, a mà, per als amics que s'han aplegat, un any sí i un altre també, al voltant d'una taula d'amics per celebrar el Nadal. Del 1975 fins al 2011. Trenta-set anys penjats a les parets. De cada any, dues mostres: la que guardava Josep M. Nadal i la que es reservava el mateix Comadira. Caldria saber quants eren, cada any, a taula per imaginar l'extraordinària dedicació de l'amic a la confecció de tots els exemplars. Ja he dit que tots són fets –dibuix i lletra– a mà, autèntiques joies en les que traspua el poeta i el pintor en cada detall.

La col·lecció exposada permet resseguir l'evolució pictòrica del seu autor en aquest llarg i fructífer període de la seva vida. Perquè els treballs, que podríem considerar obra menor, es relacionen sempre amb les inquietuds i les tendències del moment en què s'han realitzat. Té interès també entretenir-se a llegir el contingut gastronòmic de les trobades. Partirem d'un menú que comença amb endívies amb rocafort, segueix amb amanida d'arròs i gall dindi farcit per acabar amb formatge i confitura de figues, de l'any 1975; les cebetes a l'Escoffier, els confitats, l'escudella d'Aiguaviva i el formatge amb confitura, del 1977; unes ostres, salmó i confitats, una orada amb sal i les postres de l'Alícia, del 1981; la sopa de Nadal, els fumats, la llagosta freda, el filet a la Pep i les postres, del 1989; la sopa de fredolics, els pinetells confitats, el risotto de siurenys, l'estofat de patates i flotes i el pollastre amb rossinyols, del 1999... Plego per no fer-vos venir més gana.

Com que m'ha sobrat temps, repassaré el darrer llibre de l'amic Comadira, Marques de foc, en què aplega els poemes que l'han anat marcant al llarg dels seus setanta anys. Són els seus altres amics, que no dinen amb ell però que l'han ajudat també a ser com és, a escriure com escriu, a pintar com pinta i a viure com viu. Que sigui per molts anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.