Les maleïdes cares de la violència

Vivim temps convulsos, perillosos, i la violència es presenta quotidianament amb diverses cares. Aquí n'analitzarem tres de diferents intensitats però cadascuna prou indignant. La primera, tot i que només és dialèctica, és molt profunda perquè fa mal a l'ànima i arriba al moll de l'os (i a la columna vertebral del nostre poble). Parlem de les accions contra la llengua d'aquest enemic públic de Catalunya que és el ministre Wert. La segona és la que fa més por, perquè la violència física provoca dolor i desassossec. Quinze dies enrere ens preguntàvem si podíem dormir tranquils i la resposta és que no. Els brutals assalts a domicilis particulars han continuat amb accions de molta mala llet, com el cas de la mare i la filla de Campllong a qui van ruixar amb gasolina, o les persones ganivetejades a Girona per robar-los el mòbil. I la tercera mena de violència és la que es va imposant en el dia a dia i que pot acabar sent dramàticament perillosa. M'expliquen amics, coneguts i saludats que als horts gairebé no els queden ni les canyes: s'emporten tot el que és de metall, a més de l'aviram, si n'hi ha, o els porcs i els xais, en casos més comptats. Qualsevol propietat allunyada és un bé perdut i tot plegat fa pensar que ens trobem immersos en una economia de subsistència, en una economia de guerra. Hi ha molta gent que no té res a perdre i arrambla amb tot el que es pensa que pot convertir en diner. I no ens referim a les persones que remenen els contenidors incansablement per arreplegar quatre andròmines. Parlem dels assaltadors, dels espanyaportes, dels delinqüents, dels bandits, dels criminals que no s'estan de res, fins i tot d'emportar-se la canal en una casa de Llagostera, que havíem posat nova en una reforma recent. Podria arribar a entendre que en un mes ens hagin entrat tres vegades a l'hort, però que al mig del poble, en un carrer per a vianants del nucli antic, ens desaparegui la canal em deixa en un estat de perplexitat. Però la pregunta que a casa ens fem, i la que es fa molta gent és: qui compra aquesta ferralla? Qui compra el coure i el ferro arrencats de propietats alienes? Qui compra carretons, motors i eines d'hortolà? On és aquest mercat dels saltaparets, on van a parar les nostres senzilles pertinences?