Viure sense tu
Cos i ànima
El culte al cos, que exhibim als calendaris, ve de lluny
Del calendari dels pagesos hem passat al calendari dels bombers. És clar que l'un té dibuixos i fa 150 anys que s'edita i l'altre té estampetes i és modern. I com a signe dels temps el calendari dels bombers té una causa solidària, a més de finançar la seva participació als jocs de bombers i policies, que aquest any es fan a Belfast. Són aquells jocs que es fan cada dos anys, i que quan es van fer a Nova York van acabar en bronquina pels insults dels policies espanyols mentre els catalans aixecaven un castell i onejaven una estelada. Això va passar el 2011, ara la policia espanyola també s'agafa com un joc això d'inventar-se proves, confidents i informes contra qui convingui.
En el calendari del pagès es diu quan és el temps de cada cosa, en el dels bombers, hi llueixen cos.
L'altre dia me'ls vaig trobar al Portal de l'Àngel de Barcelona. Venien calendaris i es deixaven retratar per dones enlluernades pels seus abdominals. Just en aquell moment un home de cames estrafetes demanava caritat, tot exhibint camalls amunt el seu defecte físic. Cossos perfectes, i cossos imperfectes, uns i altres demanaven ajut econòmic. Els uns, pel poder de l'atracció, l'altre, pel rebuig. I és cert que la nostra mirada se sent incòmoda tant davant de la bellesa suprema com davant de la lletjor. Li he sentit dir a l'actriu Monica Bellucci, tota una maggiorata. És clar que, sigui pels calendaris, sigui per arreplegar calés, tan aviat hem vist comerciants d'Horta, com mossos de Girona, mosses de Lleida, diablesses de la Geltrú, castelleres del Poblesec, i, aquest any, mares d'una escola del País Valencià, que volen pagar l'autobús dels seus fills. Tots mig despullats. Per cert, que, en un gest que honora el president Fabra, aquest va decidir comprar un calendari, que li surt més baratet que pagar un autobús.
El culte al cos, aquest que exhibim en els calendaris, ve de lluny. Fins al mes de juny es pot veure al Museu d'Arqueologia , a Barcelona, Històries de tocador, una exposició que repassa tècniques, creences i trucs de bellesa en l'antiguitat. Us en faríeu creus de constatar el que feien fa 2.000 anys homes i dones per resultar atractius! I això que no havien de sortir a cap calendari, ni vendre cap causa amb el seu nu.
