el defensor del lector
Ja res dura sempre
Els responsables del diari m'asseguren que no han rebut ni una sola protesta pel fet d'haver tret els anuncis de relax, cap ni una. I sí, en canvi, un bon piló de felicitacions
Ja ho deia la vella que no volia morir mai, perquè encara li quedaven coses per veure. Si a nosaltres, alumnes de periodisme dels anys seixanta, ens haguessin dit que algun dia desapareixeria una secció fixa i consolidada com la d'“Anuncios clasificados”, ens hauríem posat les mans al cap. I ara!, si era una de les seccions més llegides del diari. No hi havia internet i, per tant, s'havia d'anar al diari a buscar feina, pis o qualsevol altra cosa. Més endavant van començar a entrar-hi a poc a poc els anuncis de relax, que veritablement van portar molta polèmica. Ja sigui en el consell editorial d'El Punt, o bé més endavant com a defensor del lector, periòdicament sortien queixes sobre els anuncis de sexe. Les dones van ser les primeres a queixar-se, tot sigui dit, ja que consideraven una ofensa a la dignitat de la dona aparèixer com a objectes per vendre, com si es tractés d'un pis o un local comercial. Als seus bons temps, aquesta secció d'anuncis classificats ocupava moltes planes, i recordo, per exemple, que La Vanguardia, els finals de setmana, en feia quadernets especials. I, curiosament, tot plegat ja és història. Les ofertes immobiliàries continuen al diari com un servei més, amb anuncis que es troben escampats en diversos llocs, sense, però, estar recollits en una secció concreta, que, a més, segons em diuen, gairebé era antieconòmic. I, pel que fa als anuncis de relax, aquests sí que desapareixen del tot, ja que no se n'accepten ni que sigui com a anuncis normals, amb gran satisfacció dels defensors dels drets de la dona i també de molts pares que alguna vegada s'havien queixat que hi sortien fotos una mica atrevides per a plaer dels fills, que les buscaven directament. Hem parlat del tema amb els responsables del diari i m'asseguren que no han rebut ni una sola protesta del fet d'haver tret els anuncis de relax, cap ni una. I sí, en canvi, un bon piló de felicitacions. Un bon canvi, doncs, que ens porta l'any nou, i esperem que n'hi hagi molts més. Avui dia, tot va molt de pressa i el diari ha de seguir, o anar al davant, del ritme.
Tractament complet
Ja tenim el TAV. Se n'ha parlat, i molt, durant gairebé tota aquesta setmana. He vist les imatges del príncep, el cap de govern espanyol, el president de la Generalitat i altres autoritats fent el paperot que els corresponia en un acte com aquest. Tot molt formal, molt encarcarat. La veritat és que tot plegat m'ha traslladat a aquelles inauguracions del franquisme, quan en dictador posava en marxa un pantà o inaugurava un polígon social de cases barates. Tot es feia des de la més estricta formalitat i jo, que havia assistit a moltes d'aquestes inauguracions, no recordo cap element distorsionador dels actes. Per sort, i algun lector se n'ha adonat de seguida, tota la parafernàlia que ens han volgut vendre les autoritats no ha tingut res a veure amb les variades informacions que han ofert els mitjans de comunicació de tota mena, ja sigui els escrits, els radiofònics o els audiovisuals. Quatre ratlles per explicar qui eren i què van fer i, després, van ampliar les informacions explicant el que ha suposat en tots els aspectes aquesta línia de TAV. I crec que El Punt Avui n'ha fet un tractament completíssim. En primer lloc, el retard: fa anys que s'hauria d'haver posat en marxa. I també el seu cost, que el govern de Madrid ens carrega als catalans, com si es tractés d'una obra feta per a nosaltres, quan en realitat és una infraestructura europea. Però és igual. Ells en ho sumen i tot seguit diuen que no ens queixem, que les inversions que han fet a Catalunya són les més importants fetes a tot l'Estat. Això sí, els pocs diners que haurien d'haver destinat, per exemple a Girona, per soterrar la via i treure el viaducte, d'això res de res. Tot això ho han denunciat per activa i per passiva els diversos mitjans de casa nostra, i crec que s'ha donat una bona lliçó de periodisme, que de ben segur no els haurà agradat gaire a ses digníssimes autoritats. De ben segur que aquesta actitud crítica haurà servit, almenys, per posar preus adequats per als usuaris i fins i tot sembla que la crítica pels horaris arribaran on han d'arribar i s'hi prendran mesures. Bona tasca dels mitjans d'informació. Per una vegada, cal felicitar-los.
I acabo amb un detall. El dia de Reis es van atorgar els premis Nadal i Pla. Uns dies abans El Punt Avui n'havia parlat i havia fet una ressenya del nombre d'obres presentades per cada premi. Però vaig trobar a faltar, i aquí actuo d'ofici i amb desacord amb la direcció, una petita ressenya el mateix dia recordant als lectors que es donaven els premis. Crec que són prou importants per mantenir-ne l'actualitat. Pecata minuta, o no pecata, que diríem en llatí.
