el defensor del lector
Cap al digital de cap
Anem de cap a la digitalització, és un fet, tot i que jo continuo desitjant poder encara, durant uns anys, continuar llegint el diari tocant el paper
M'espanto quan veig les meravelles que fa la gent amb els mòbils. I els envejo, tot sigui dit. És un procés que ja no l'atura ningú i els mitjans de comunicació s'hi estan tirant de cap. Hi ha molts lectors que no ho entenen i altres em diuen que anem massa a poc a poc. Algú m'ha felicitat per les mesures que el diari va adoptant per evitar el descontrol que hi ha en aquest món de l'internet. Per desgràcia hi ha molts indesitjables que, aprofitant-se de l'anonimat, creuen que poden dir tot el que els passa per la barretina. No, això s'ha d'anar controlant. Llibertat d'opinió, sí, gamberrisme, no. En El Punt Avui de dimarts passat es donaven noves normes per identificar els que vulguin opinar a través del lloc web del diari. Parlem dels que no estan subscrits, ja que aquests darrers tenen via lliure pel fet de ser subscriptors. Els altres hauran de fer un procés de verificació. Cal dir, i jo ho he viscut des del primer dia, que El Punt, i ara El Punt Avui, sempre ha estat molt meticulós amb la gent que vol expressar les seves opinions. No per censurar sinó, precisament, per ser seriosos. La màxima del nostre diari ha estat sempre: “L'anònim no existeix, no és ningú.” Anem de cap a la digitalització, és un fet, tot i que jo continuo desitjant poder encara, durant uns anys, continuar llegint el diari tocant el paper i embrutint-me les mans de tinta.
El tema religiós
En el darrer escrit parlava de l'interès que té per a molta gent el tema religiós. He rebut correus de confirmació i cap en contra. Precisament, em va enviar un correu en Josep Torrens, fundador i portaveu de l'entitat Església Plural, un dels referents del sector progressista de l'Església catalana, oferint-se per formar part d'aquest grup d'“experts” que jo proposava com a enriquiment del diari. Voldria deixar clar que el diari té una persona experta, i ho ha demostrat en l'elecció del nou papa, que és la Mireia Rourera. Precisament el mateix Torrens em diu textualment que “fa una feina excepcional”. Però una cosa no trauria l'altra. Com que sóc una mica tossut, continuo pensant que tretze són tretze, i crec que seria bo i fàcil disposar d'un equip de quatre o cinc persones, amb visions variades i de religions diferents, per ajudar a aprofundir en un tema que encara interessa a molta gent; el mateix que es fa amb la cultura, la ciència o la política.
Sortim
En Manuel Jarque, de Tarragona, ha entrat en el registre de la Generalitat de Catalunya a Girona un escrit –que ens han fet arribar– en què es queixa que moltes vegades a la revista Presència posem activitats de la mateixa setmana, cosa que dificulta poder-se organitzar amb temps si hom vol assistir a qualsevol d'aquestes. Primer de tot, Manuel, ens satisfà rebre cartes com la vostra. No cal, però, que ho feu a través de la Generalitat, no passa res i també ens arriba, sinó que ho podeu fer enviant directament l'escrit a aquest defensor del lector. Pel que fa al tema, us haig de donar la raó en part. M'he mirat a fons algun Sortim, i és cert que algunes vegades s'anuncien activitats que es fan el mateix dia que surten a la revista. La veritat és que jo també diria que gairebé no val la pena posar-les, ja que només pot servir per a algú que visqui al mateix lloc on es porta a terme l'activitat. Ara, també haig de dir que la gran majoria de les activitats que s'anuncien a Presència són per a la setmana següent i, per tant, ens podem programar perfectament. I també cal dir, perquè ho he comprovat, que algunes activitats, potser perquè es consideren importants, s'anuncien la setmana abans i després es tornen a posar el dia abans o el mateix dia. Amb tot, Manuel, gràcies pel suggeriment, i el passo a qui correspon.
Acabo amb el correu que m'ha enviat l'Antoni Grau, de Tarragona, que es mira el diari amb lupa, cosa que li agraïm. Ja ens havia cridat l'atenció temps enrere sobre alguna paraula mal usada i ara hi torna amb un tema concret, amb una paraula, ordres, quan es refereix a grups religiosos. “És impossible fer un documental sobre les ordres religioses, excepte que tracti de com donen instruccions els religiosos. Si volem referir-nos als franciscans, els claretians, els templers… hem de parlar dels ordes religiosos”. Totalment d'acord, i en prenem bona nota per no caure en el mateix error. En el parlar habitual és cert que moltes vegades diem ordres referint-nos a ordes. El que no podem acceptar, i l'Antoni en posa dos casos, és que aparegui mal escrit en el diari. En prenem nota.
