La columna
Mirar un quadre
Molts visitants dels museus veuen però no miren
Un dels millors moments de l'oscaritzada pel·lícula Amor, de Michael Hanecke, és aquell en què se'ns presenten una a una, com en una projecció de diapositives, les pintures dels paisatges del segle XIX que pengen de les parets de la casa dels protagonistes. En aquell pis parisenc, folrat de llibres i presidit per un piano de cua, no hi ha cap televisor ni cap ordinador, però sí molts quadres a l'oli. El director, en mostrar-los tan detingudament, ens vol dir amb quina freqüència i amb quina intensitat han estat mirats pels seus propietaris.
Saber mirar l'art és un art i hi ha molts llibres que ajuden a aprendre'l. Per exemple, Cómo mirar un cuadro, de Matteo Marangoni, Mirar un cuadro, de Frederick Malins, o Leer la pintura, de Nadeije Laneyrie-Dagen. Mirar un quadre, col·locar-se davant d'una pintura, contemplar-la sense pressa i provar d'endinsar-se en els seus secrets és una operació cada dia més difícil. D'una banda, perquè la pintura mateixa es troba en decadència; ho ha denunciat fa poc Joan-Pere Viladecans: “Les noves tecnologies han eliminat el gest, han assassinat el pinzell i han afeblit el cervell del pintor.” D'altra banda, costa molt concentrar-se en un quadre estàtic enmig d'un món agitat pel moviment perpetu. Per això, el galerista Artur Ramon es lamenta: “Hem deixat de ser voyeurs de la pintura.”
Paradoxalment, els museus d'art són, segons diuen, els menys perjudicats per la crisi econòmica pel que fa al nombre de visitants. El secret d'aquest èxit es troba en les grans exposicions temporals o en les instal·lacions trencadores, però això comporta el risc de convertir els museus, com diu Narcís Comadira, en “parcs temàtics, jardins d'infància o entreteniment d'avorrits”. La gent que ara va als museus veu però no mira, o ho fa a través de la pantalleta dels últims ginys digitals. Res a veure amb el plaer de deixar-se interpel·lar per les obres d'art, tal com ho devien fer els protagonistes d'Amor, tancats a casa però oberts als paisatges eterns dels quadres a través de les finestres dels seus marcs daurats.
