Quan convé seguem cadenes
Òbviament, una cadena pot simbolitzar moltes coses i molt diverses, fins i tot antagòniques. Però una cadena, que ni que sigui humana no deixa de ser una cadena, és un símbol delicat. Encara més quan es tracta de voler la llibertat. Ja som ben estranys, els catalans, que no en tenim prou a celebrar les derrotes que, a més, per fer-nos lliures ens metamorfosem en cadena. Ai si alcés el cap Kunta Kinte, l'esclau.
És clar que, si ha de ser, que sigui. Però a aquestes alçades del paper el lector ja deu haver descobert que la maniobra consistent a fer una cadena humana l'Onze de Setembre vinent, a mi no em convenç. Primer de tot, per la raó conceptual que deia més amunt. Però també hi ha una raó aritmètica. Si l'any passat es van aplegar dos milions de persones per la causa, i enguany se'n fa prou amb 300.000 per encadenar 400 quilòmetres, no hi veig el mèrit. És com si l'any vinent el concert del Camp Nou es repetís al Palau Blaugrana.
El problema de barrejar la societat civil amb la política té aquestes coses, que almenys et distreus. Mentre cada divendres de l'any el govern de Rajoy ens fa una demostració pràctica que el dret a decidir el tenen ells, entre Onze i Onze nosaltres ens dediquem a programar espectacles de varietats. Mentre ells fan la política, nosaltres fem la parapolítica. Tan tossudament alçats com mai, però tan dòcils com sempre. És a dir, que ens hem quedat aturats en el temps, entre l'ètica escolta de Batista i Roca i l'estètica gandhiana d'Àngel Colom. Ens hem quedat aturats en el temps de la resistència i la clandestinitat, ignorants que els drets (el de decidir inclòs) o són jurídics o no són. Vaja, que més Parlament i menys carretera. Més pragmàtica i menys miratge.
Potser tenien raó els que proposaven canviar Els segadors per El cant de la senyera o La Santa Espina o el Virolai. Tant se val en endavant quin sigui l'himne. No havíem quedat que quan convé seguem cadenes? I ara què? En lloc de segar-les, literalment en fabriquem una. Confio que no sigui una cadena de portar el gos ni d'esclavitzar un presoner, sinó una cadena d'or. I que la UE faci com fan alguns establiments, que tenen un paper enganxat a l'aparador amb la llegenda: “Compro or.”
