ELS MIRALLS DE LA FICCIÓ
La vaga
L'ERO de TV3 posa en crisi determinades polítiques públiques
Fa unes setmanes, un bon amic em deia que les grans accions per la llibertat del país necessitaven una solidaritat generalitzada i un consens ampli. El meu amic no és ni militant ni votant de Convergència i Unió, però em deia que en una situació extrema com la que vivim hauríem de tenir molt present que el govern de Catalunya necessita el suport i la comprensió de la ciutadania. Amb la seva posició, m'acabava justificant determinades polítiques de retallades en el sector public, mentre argumentava que tot el que passava era el resultat del dèficit de finançament generat des d'Espanya.
Si he rememorat aquesta discussió és perquè aquests dies he tingut l'oportunitat de reviure-la. Dijous, el meu amic estava indignat i em deia que els treballadors de TV3 eren uns mals catalans, ja que no tenien cap sentit de país en amenaçar de fer vaga l'11 de setembre. També m'argumentaven que l'operació podria arribar a minimitzar l'efecte de la Via Catalana, ja que, en no tenir una forta projecció a la televisió catalana, l'acció podria diluir-se.
Malgrat que la decisió dels treballadors de TV3 pugui tenir l'aspecte de ser una rebequeria davant l'actitud de CiU i ERC per l'ERO contra els treballadors de la Corporació Catalana, penso que el dret a la vaga ha de ser respectat. Darrere de l'ERO contra TV3 hi ha un desig de minimitzar i de posar en perill la funció que ha realitzat els últims anys la televisió pública com a servei de país. L'ERO posa en crisi determinades polítiques públiques i minimitza la qualitat –i la força– de la televisió. La greu situació laboral de TV3 i la reducció progressiva dels drets dels seus treballadors hauria de generar una indignació social i reclamar una política de solidaritat. La decisió simbòlica dels treballadors és inoportuna però és una mesura de força contra unes polítiques que perjudiquen el país. Els treballadors tenen tot el dret a fer vaga i en assumir la seva mesura de força no ho fan per minimitzar l'impacte de la Via Catalana, sinó, potser, per generar la consciencia que la lluita pels drets nacionals ha d'anar sempre acompanyada de la lluita pels drets socials.
