‘Mammona iniquitatis'

Avui s'acaba l'estada del papa Francesc al Brasil. Deixo per a més endavant la valoració d'aquest viatge en la seva totalitat, ja que tot el que pogués dir no seria gaire diferent del que s'acostuma a dir en aquests casos: que ha sigut un èxit. I aquesta paraula no m'agrada gens ni mica. Gat escaldat l'aigua tèbia tem. És el meu cas. Beneït el dia que el papa deixi de viatjar i s'ocupi de la seva diòcesi, Roma, amb el pensament posat en totes les altres. Roma hauria de ser el referent permanent. Però amb el papa absent, el referent és la cúria. I la cúria és un niu d'escurçons. Abans d'emprendre el viatge al Brasil, el mateix papa Francesc ho va poder comprovar.

El cas Ricca demostra que el papa Francesc no es pot fiar de ningú. La cúria li ha fet la primera mala jugada. Suposo que esteu al corrent. Monsenyor Battista Ricca va ser nomenat el 15 de juny per incorporar-se a l'IOR. Els informes de la cúria eren positius. Posteriorment, quan ja tothom sabia el nomenament, va resultar que el currículum de Ricca era un dels més rics en escàndols sexuals. Coses d'aquestes només passaven en El Padrino, de Coppola. Ara són el nostre pa de cada dia, no cal que ens el donis, Senyor! La novetat del viatge al Brasil (deixant a banda les qüestions referides a l'estil del papa Francesc) va ser l'article de premsa publicat el dia abans, l'autor del qual era el president de la Confederació de Bisbes del Brasil, Raymundo Damasceno Assís, que no es mossegà la llengua. “No volem una joventut alienada i indiferent.” La seva preferència és en favor dels centenars de milers de joves que han sortit al carrer últimament per mostrar la seva indignació contra les estructures de poder i les accions de govern que fereixen la vida i no respecten la dignitat humana. Raymundo Damasceno no voldria que la visita del papa posés sordina al clamor dels indignats. La indignació és santa, si la causa és justa.

Vulgues o no, el missatge del president dels bisbes brasilers implica un judici de valor de les Jornades Mundials de la Joventut, tal com s'han celebrat fins ara. Jornades d'eufòria alienant, més properes a l'autoestima que a la preocupació pels problemes socials. Abans una joventut indignada que indiferent, sigui quin sigui el motiu de la indiferència. L'opinió de Raymundo Damasceno contrasta amb la de Rouco, que va dir, amb motiu de la JMJ celebrada a Madrid, que era una “experiència espiritual”, tan estimable, que va merèixer el finançament de diverses firmes comercials. Perfecte: l'espiritualitat i el consum de bracet. La qual cosa no va impedir mai que Wojtyla i Ratzinger condemnessin el consumisme, llevat del consumisme religiós, és clar. L'any del Jubileu, quan Ratzinger ja havia condemnat a les tenebres exteriors més de 300 teòlegs, Wojtyla (ho recordo com si fos ara) va citar com enemics de l'Església l'ateisme i la indiferència religiosa, o sigui: els clients impossibles. Aquests són els enemics d'una Església narcisista i autoreferencial, però no de l'Església de Crist, que només tingué uns enemics: el Sanedrí, l'antiga cúria de Jerusalem, el precedent de l'actual cúria romana. Aquest és el problema real que té plantejat el papa Francesc. Ja no es tracta de l'IOR, sinó també de l'APSA (l'administració del patrimoni), i ben aviat caldrà afegir-hi la Congregació per a les Causes dels Sants, que mou milers de milions, i la congregació que Ratzinger presidí durant vint-i-cinc anys: el “Sant Ofici” de fer rodar caps en lloc de cremar-los.

Desitjo que el papa Francesc no s'hagi de fer càrrec de res més del que ja ha fet, per tal de dedicar-se de ple a la renovació de la cúria. O caixa o faixa. Per fer una truita cal trencar els ous. La cúria que pugui necessitar el bisbe de Roma, no difereix gaire de la cúria que necessita Pere Casaldàliga, o Hélder Câmara, o l'esmentat Damasceno Assís. Que tiri pel dret. Ja s'ha vist que el famós informe secret que Ratzinger li lliurà no l'ha alliberat del primer parany. I en vindran d'altres. Aquest viatge al Brasil ja forma part d'un llegat que cal deixar enrere. Les Jornades de la Joventut les poden organitzar els germans de Taizé. L'Església no necessita estar pendent del papa. I el papa no necessita anar a remolc de la cúria. El Concili es va fer prescindint de la cúria. I només es podrà posar en pràctica prescindint de la cúria. No es pot servir Déu i el diner. La cúria representa el vedell d'or: la mammona iniquitatis que Jesús condemnà sense pal·liatius. I contra la qual tots som pocs.