Opinió

LA GALERIA

Jo no em banyo!

És que ja em fan angúnia només de veure-les desfilar pel caire de la piscina, descalces, amb les cames encarcarades

Bé, doncs ja tenim nou paradigma: Ona Carbonell... Recorden els herois olímpics que cantava Píndar? Feien pugilat, corrien o llançaven la javelina. Lògic: eren activitats de guerrers que tenien continuïtat a l'estadi. La majoria d'esports moderns, per contra, arrosseguen un punt de desvagada ximpleria. És o no és de ximplets anar ficant la pilota dins d'una cistella foradada o passar-se-la, da-li que da-li, d'un cantó a l'altre de la xarxa amb un espolsador de catifes? Però cap ni un arriba a la desraó de la natació sincronitzada. Vostès troben normal ficar-se en una piscina i estar-se la meitat del temps amb el cap submergit i els peus respirant a fora? És clar que si parlem de l'aspecte personal, la cosa s'agreuja. Aquelles pintures de guerra (res, quatre ditades de pigment a nas i galtes) són ara aquests maquillatges torturats que deixen els ulls com l'Espert quan feia de Fedra i algú l'havia feta emprenyar abans al camerino. Quins monyos de bruixa! Quines parpelles prolongades fins a les temples! Quines boques de mossegar colls! Si Hesíode hagués escrit la Teogonia al nostre segle, segur que les hauria inclòs entre la Medusa, les Gorgones i les Harpies.

No tinc cap dubte que aquestes nedadores s'alimenten del fetge de Prometeu... Doncs això és el que ens hem estat mirant a la televisió ben embadocats. Criatures clòniques, gestades en una placenta d'aigua del llac Ness, guitzes etzibades de cap per avall; dislocació de genolls, colzes i espatlles; cops de cap, colls torçats compulsivament. Parelles, trios, bancs de piranyes amb banyador que et miren a càmera com dient ai si t'agafo! És que ja em fan angúnia només de veure-les desfilar pel caire de la piscina, descalces, sense talons però amb les cames igualment encarcarades! Són com una tropa coreana que acabarà humanitzant aquella altra del grassonet Kim Jong-un. Soldats de plom que un cop a l'aigua comencen a desarticular-se i a fer agitacions estranyes. No encerto a descobrir on és l'harmonia, ni l'estètica, ni la feminitat d'uns gremlins amb el cabell empastifat de pega i brillantina. Doncs vet-ho aquí: els catalans ja tornem a contribuir a la invasió terrestre amb una nedadora nostrada. Té nom d'amenaça oceànica. Ja cal, doncs, que vigilem a la banyera: aquestes coses aviat se'ns ficaran per les canonades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.