Opinió

D'interès general

Està a punt de començar una nova lliga fut­bolística. I ho farà en un marc cada cop més tens: un marc en què les exigències plutòcra­tes del fut­bol d'elit topen con­tra els prin­ci­pis de la democràcia, con­tra les ener­gies comu­nitàries i con­tra alguns dels sen­tits més ele­men­tals de la for­mació edu­ca­tiva de les per­so­nes, sobre­tot de les més joves. No estem par­lant de poca cosa. Bra­sil, meca del fut­bol, ha ofert recent­ment un senyal prou reve­la­dor. Durant la cele­bració de la pas­sada Copa Con­fe­de­ra­ci­ons, mul­ti­tuds de per­so­nes van mani­fes­tar-se davant dels esta­dis per pro­tes­tar con­tra el dis­pendi econòmic que sig­ni­fica que el seu país, emer­gent però immers en neces­si­tats extre­mes, sigui la seu de la Copa del Món de fut­bol, que se cele­brarà l'estiu del 2014. Joseph Blat­ter, pre­si­dent de la Fifa, va reac­ci­o­nar con­tra aquest esclat del poble bra­si­ler, dient que espe­rava que “es pren­gues­sin mesu­res perquè aques­tes mani­fes­ta­ci­ons no es repe­tis­sin durant el pro­per estiu”. El govern bra­si­ler va haver de recor­dar a Blat­ter que Bra­sil és una democràcia i que, per tant, els ciu­ta­dans poden mani­fes­tar-se lliu­re­ment i ser sobi­rans a l'hora d'inter­pre­tar que el fut­bol no és previ a les seves neces­si­tats.

En el cas de la lliga espa­nyola de fut­bol caldrà veure fins a quin punt con­ti­nu­a­ran vibrant les cor­des emo­ci­o­nals que aquest esport, decla­rat d'interès gene­ral pels suc­ces­sius governs, encara és capaç de sus­ci­tar. En un país llas­tat per la crisi, en què mol­tes empre­ses han hagut de tan­car, o d'apli­car ERO i altres mesu­res extre­mes per fer front a la situ­ació, resulta incom­pren­si­ble el deute etern que els clubs de fut­bol tenen amb Hisenda. L'última xifra que l'exe­cu­tiu espa­nyol s'ha vist obli­gat a donar parla de 663 mili­ons d'euros de deute. Es tracta d'una quan­ti­tat que posa en escac i mat la cre­di­bi­li­tat més bàsica. ¿Com es pot accep­tar que l'Agència Tri­butària col·loqui les empre­ses i els petits con­tri­bu­ents con­tra les cor­des al mateix temps que es mos­tra per­mis­siva amb el deute que el fut­bol ha con­tret amb la Segu­re­tat Social?

Ara que els nois fut­bo­lis­tes tenen repre­sen­tants a cap edat, ara que la soci­e­tat educa en la ido­la­tració dels Messi i Cris­ti­ano, ara que Gerard Piqué està essent urgent­ment i dramàtica­ment pro­pul­sat com a intel·lec­tual orgànic, i ara que és mag­ni­fi­cada la tera­nyina de nego­cis opacs orques­trada al vol­tant dels cen­tres inter­na­ci­o­nals de for­mació de joves talents fut­bolístics, pot­ser seria necessària una cai­guda d'ídols.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.