Ferro, anèmia, Neymar

Fa poc El 9 Esportiu recollia unes declaracions de Luiz Felipe Scolari, seleccionador de l'equip de futbol brasiler, en les quals afirmava que Neymar s'alimenta correctament i no està anèmic. I afegia, molest, que el Brasil no és un país tercermundista, donant a entendre que l'anèmia se sol considerar com a pròpia del món subdesenvolupat. El pare del futbolista havia dit, uns dies abans, que el seu fill tenia un descens de ferro a la sang i que se sentia cansat físicament, i ho relacionava amb una operació d'amígdales i la consegüent pèrdua de sang. El Barça no està preocupat per la que sembla ser una lleu anèmia, que ja s'està tractant, i el mateix jugador ha manifestat que està preparat per jugar. De fet, ha disputat uns quants partits i fins i tot ha fet algun gol. Un possible problema de salut d'un famós jugador de futbol ha posat d'actualitat una afecció força freqüent a tot el món, desenvolupat o no, l'anèmia per dèficit de ferro.

Aquesta patologia es manifesta en una disminució de la xifra de glòbuls rojos de la sang, cosa que també es pot expressar com una reducció de l'hemoglobina, que és el pigment vermell que contenen aquests glòbuls, la molècula del qual inclou el ferro, i que transporta l'oxigen als teixits. Aquesta funció és clau, perquè l'oxigen és necessari per generar energia amb la finalitat que els òrgans del nostre cos funcionin. Si no arriba prou oxigen als músculs, aquests no responen prou bé i, entre altres símptomes, apareix la fatiga. De totes maneres, si Neymar segueix jugant, la seva anèmia no deu ser gaire important o ja està ben tractada i solucionada, o en vies de solució. Hi ha diversos tipus d'anèmia, però la més freqüent sol ser la deguda a falta de ferro, i Scolari la relaciona correctament amb l'alimentació, perquè l'ingerim mitjançant els aliments. El dèficit d'aquest nutrient essencial que és el ferro es deu a una alimentació deficitària, sigui per manca d'aliments en general, o per dietes desequilibrades com, per exemple, moltes de les que se segueixen per voler-se aprimar de qualsevol manera.

El nostre organisme conté uns 4 grams de ferro i necessita ingerir-ne uns 10-12 mil·ligrams diaris, segons l'edat i el sexe, entre altres variables. El sexe és important perquè la dona perd sang en el període fèrtil de la seva vida i, per tant, ferro, amb la menstruació (entre 0,5 i 1 mg cada dia). Per això l'anèmia és més freqüent en dones que en homes, i aquestes convé que arribin a una ingesta diària de fins a 20 mg. Els aliments més rics en ferro són el fetge, la carn, els embotits, l'ou, el marisc, el peix, el cacau, els llegums, la fruita seca, les verdures (com els espinacs) i el julivert. Però cal tenir en compte que una cosa és que un aliment porti ferro i l'altra com s'absorbeix per l'organisme perquè arribi a la sang i realitzi les seves funcions. Aquí la diferència entre aliments d'origen vegetal i animal és clara. Del ferro de la carn n'absorbim entre un 20-30%, d'altres aliments d'origen animal entorn d'un 6-10%, mentre que del ferro dels vegetals només se n'absorbeix entre el 2-5%. La vitamina C ajuda a aquesta absorció, una raó més per menjar fruita per postres. És a dir, que encara que els espinacs continguin uns 4 mg per 100 grams de ferro, més o menys com la carn, el dels espinacs, malgrat el que digui Popeye, l'aprofitem poc. Aquesta és una de les raons de la conveniència de menjar carn i derivats, amb moderació i no gaire cuita o escalfada. Aquests dies es parla força de la carn artificial, que no és un tema nou. Si em permeteu la referència personal, el 6 de juliol de 2012 ja m'hi vaig referir en aquest diari. No conec dades sobre el seu contingut en ferro, però serà important saber-ho. La bona fama dels espinacs es deu al fet que quan es van publicar les primeres dades del seu contingut en ferro, per part de l'alemany Wolf (1870), aquest, que devia ser un savi distret, es va equivocar en una coma i va atribuir als espinacs deu vegades més de ferro del que realment porten. També hem de destacar que l'excés de ferro pot ser negatiu, i que els suplements només s'han de prendre amb assessorament facultatiu.

Els efectes de l'anèmia no es redueixen a la fatiga física. També afecten les capacitats intel·lectuals. Ara que es diu que a Catalunya hi ha malnutrició en una part de la població infantil, hem de considerar que la consegüent manca de ferro pot repercutir en les seves capacitats futures d'atenció i concentració, per exemple. Això també regeix per als grans i en les patologies de l'edat avançada. Per això ens convé que a Neymar no li falti ferro, no només perquè no es cansi, sinó perquè estigui ben atent a la jugada.