Són faves comptades
Mirar la tele
Per què no es poden donar als escolars les claus per entendre com funciona la televisió?
Les crítiques desaforades i sense sentit a l'Info K m'han servit per pensar en la relació entre els nens i la televisió. M'ha vingut al cap el Llibre blanc: l'educació en l'entorn audiovisual, que ara fa uns anys va presentar el CAC, el Consell de l'Audiovisual de Catalunya. Un llibre que revelava que els escolars passen més temps davant del televisor que a l'escola. I subratllava el gran divorci entre els valors que s'ensenyen a les aules i els que es difonen per la televisió. Va ser el mateix CAC qui va impulsar l'edició d'un material didàctic per a nens i joves destinat a escoles i instituts. Amb la publicació de quatre llibres amb DVD inclosos es volia donar als col·legis les eines per aprendre a mirar la televisió i a entendre qualsevol dels seus formats: anuncis, informatius, sèries, concursos i programes d'entreteniment. Estic d'acord amb el professor Joan Ferrés, coordinador de la iniciativa, quan diu que una escola que no ensenya a mirar la televisió és una escola que no educa. Ja sé que no podem traspassar també aquesta responsabilitat a l'escola. És feina dels pares. Ja sé que no podem dir que ensenyar a mirar la televisió sigui una assignatura que hauria d'oferir l'escola però, en tant que és una institució que és responsable de l'educació de teleespectadors en potència, sí que podria tenir-hi un paper didàctic. Afirma Ferrés que no és ben bé veritat que sempre que s'estigui educant s'està, en certa manera, ensenyant a veure la tele. Ferrés sosté que no és ben cert perquè no ens podem escudar en aquell raonament que diu que si a una persona se li ha ensenyat a ser crítica sabrà com posar-s'hi per mirar la televisió. A aquests escolars que se'ls ensenya a raonar i a tenir esperits crítics, se'ls educa perquè aprenguin a argumentar i a discernir qui té raó de qui no en té, em pregunto per què no se'ls poden donar les claus per entendre com funciona la televisió. I, sobretot, per què no se'ls ensenya a entendre els paràmetres per on es belluga la lògica il·lògica de la televisió. D'aquesta manera podrem donar per ben invertides les hores que s'estiguin mirant-la. Sempre que els nens hagin après de debò a mirar-se-la i que els pares siguin conscients que això és així.
