Opinió

Ull de peix

Som intel·ligents

Ha estat sempre així: el capital és l'aliat natural del poder, sigui aquest del signe que sigui

Per portar a terme un canvi social cal una elit intel·lectual que configuri el procés i que sigui capaç de connectar amb la veu majoritària que vol el canvi; si no es produeix la receptivitat d'aquesta elit, la societat esdevé el que en sociologia s'anomena una massa erràtica. Pura emoció. Ara fa poc Sergi Pàmies escrivia, amb tant d'encert, sobre els components emocionals dels comportaments personals i col·lectius. Doncs bé: nosaltres tenim aquesta rara sintonia entre el pensament i l'emoció. Entre les elits i el crit social. I és un avantatge immens perquè els espanyolistes, almenys els catalans, no han aconseguit un front cultural que vertebrés racionalment la seva posició conservadora. Em direu que el capital, financer i empresarial, també està espantat i en contra del moviment independentista. És clar: el diner és conservador per naturalesa, però està alerta per si el canvi es produeix; si és així, correrà a capitanejar-lo. Ha estat sempre així: el capital és l'aliat natural del poder, sigui aquest del signe que sigui.

Tenim, doncs, al nostre favor la racionalitat d'economistes que exposen dades, no consignes, d'historiadors que desmunten prejudicis ancestrals o de juristes que aclareixen que l'“imperi de la llei” és l'imperi de la gent que vota i el dels seus representants i no un dogma que s'abat contra la gent. Tenim al nostre favor, també, que hem ensopegat amb un dels governs més mediocres que mai hi havia hagut a Espanya, en època contemporània. Tenim al nostre favor que s'han destapat corrupcions gegantines, tractes de favor, impunitats inexplicables i poca vergonya generalitzada. Tenim al nostre favor el nombre, que és fonamental en democràcia, i d'aquí l'absurda insistència a dir que en el referèndum “ha de votar toda España”, ensenyant el llautó d'una manera quasi còmica; és com aquella dona que es vol divorciar perquè el marit la maltracta i se li queda el salari, i li diguessin que primer ha de demanar permís al marit, per divorciar-se. És una conjuntura històrica que raneja en la perfecció. Si ho desaprofitàvem, seria, aquesta sí, una enorme frustració col·lectiva.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.