Opinió

De set en set

Mentida

Ara ja no caldrà reivindicar només la memòria històrica, sinó sobretot la memòria immediata

En qüestió d'hores hem pas­sat d'un llen­guatge guer­ra­ci­vi­lesc a un lirisme untuós. Fins abans del cara a cara entre Artur Mas i Felipe González a Sal­va­dos, el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat era apos­tro­fat per tota la coral mediàtica que s'auto­a­tri­bu­eix la patent de la mode­ració. Però després del pro­grama, que va evi­den­ciar un cop més manca d'entesa, els pre­sump­tes mode­rats van beneir la xer­rada, tit­llant-la de modèlica i de porta oberta al pacte i a l'espe­rança.

Imre Kertész cri­tica aquells que ele­ven “el mal ús del llen­guatge a la cate­go­ria de con­sens”. Vist el gava­dal d'elo­gis que ha gene­rat aquest debat i els afa­lacs dedi­cats a una Susana Díez que irromp a Cata­lu­nya amb un llen­guatge abjec­ta­ment etni­cista, ara ja no caldrà rei­vin­di­car només la memòria històrica, sinó sobre­tot la memòria imme­di­ata, la del rigorós pre­sent. ¿De debò podem sacra­lit­zar el dis­curs d'un home d'ulls fla­me­jants com González, que no va refu­sar (ni refu­sarà mai) la ics dels GAL, que quan més sag­nant era el ter­ro­risme d'ETA va decla­rar que el cas del País Basc era una mera qüestió d'ordre públic men­tre que el pro­blema ver­ta­de­ra­ment pre­o­cu­pant era el cas català? ¿Què pot tenir, de modèlica, una xer­rada en què González il·lumina el debat tot recor­dant els 300.000 morts de la guerra dels Bal­cans i tot anun­ci­ant que al final (l'insomne) naci­o­na­lisme espa­nyol es des­per­ta­ria? ¿Què pot tenir, de con­sis­tent, una xer­rada en què el pare de la Loapa i dels que van cepi­llar l'Esta­tut, es lamenta hipòcri­ta­ment que la sentència del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de l'any 2010 tombés la volun­tat del poble català? Quin gran nivell de debat el de l'expre­si­dent quan diu que “la cata­la­nofòbia va a ràfegues” (exacte: ben igual que un aire con­di­ci­o­nat inter­mi­tent, o com aque­lla dona que només estava una mica emba­ras­sada). Ho diré a la manera procaç però diàfana del meu avi: “Encara tinc memòria i no em car­da­ran pas.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia